Domingo Faustino Sarmiento va ser president d’Argentina del 1868 al 1874, procedia de la generació romántica argentina, dels anomenats “los proscritos”. Francmaçó, lliurepensador, per a ell l’educació era una emancipació dels sers humans on s’havia d’aplicar els principis de la revolució francesa. Va lluitar per una educació per a tothom, racionalista, laica, democrática, sense distinció de classes ni de gènere: “Se puede medir el grado de civilización de un pueblo por el nivel social de la mujer”, afirmava.

Els anys 1845 al 1847 va fer un llarg viatge per América, Europa i Àfrica per a estudiar i comparar els models educatius, després de passar per Madrid i diversos indrets d’Espanya arriba a Barcelona i escriu:

Barcelona

Estoi, por fin, fuera de la España; como sabeis, nosotros somos americanos i los barceloneses catalanes; podemos, pues, murmurar a nuestras anchas de los que están allí en Montjuí, con sus cañones apuntados sobre la ciudad. ¿Os acordais del buen godo Rivadeneira, con aquella boca de estremo a estremo, aquellas cejas negras que sombrean ojos centellantes de actividad i de intelijencia, pequeño de cuerpo, brazos largos, i empaquetado, enjuto i nervioso? Así son todos los catalanes; otra sangre, otra estirpe, otro idioma. No se hablan con los de Castilla sino por las troneras de los castillos…

     No sé qué cosa de grandioso i atrevido hai en esta raza, a quien tuvieron los reyes de España con el cuchillo que servia en la mesa pendiente de una cadena para que no pudiesen armarse.

(Viajes en Europa, África i América : 1845-1847. Domingo Faustino Sarmiento )

Sarmiento va morir l’11 de setembre de 1888, en homenatge a la seva memòria, cada 11 de setembre se celebra el dia del mestre a l’Argentina. I parlant de pedagogs, de Montjuïc i de troneres de castells, vull felicitar l’amic Joan Tardà, diputat d’ERC a Madrid per haver proposat i aconseguit l’acord amb el govern espanyol de commemorar, l’any vinent, el centenari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia.