Des del meu criteri

Avui és un dia especial per tots els humans. La solidaritat és un valor inculcat des de ja fa temps. 
La gent ha respost bé al dia,  i es celebra aquest dia des-de l’any 2000 amb moltes ganes de fer una nova societat més justa i solidaria, cada cop podem dir que malgrat la crisis que arrossega el país estem més mentalitzats dels problemes que té aquesta societat , i per això , solem tenir conductes solidaries, no obstant, encara hi ha ha cert sector de la societat que no sap tolerar ni entén la solidaritat com a valor humà en la seva vida, ni tampoc entén segons quines formes de vida de persones que potser no les han elegit però sí que els hi toca patir. 
Crec que ser solidaris no comporta necessàriament ser de cap ONG, ni de cap entitat que realitzi projectes .
El fet de ser solidaris crec que és una sèrie de bones actuacions amb els veïns i veïnes, la gent gran, els malalts, els companys, amics, companys de feina i familiars que saps que ho passen malament en un moment donat. 
Normalment es vincula la solidaritat en necessitat de diners per part d’unes persones que viuen de forma molt humil fins arribar la pobresa, però no sempre és així . 
Hi ha una sèrie de serveis promoguts per entitats privades, ONG’s i empreses. Menjadors socials per la gent que no té recursos per fer els àpats , Servei de Donació de Roba per Infants i Joves sense recursos, etc 
Solidaritat també serien els viatges que fan aquestes persones que se’n van a campaments a donar menjar a gent  necessitada. Sense ells no serà possible erradicar la pobresa al món. I sense l’ajuda dels qui més tenen (empreses d’alt nivell productiu i compromesos amb la solidaritat) no serà possible.
Però cadascú es fixa uns límits, tot i que un ja sap que sí els que un pot complir realment (les més bàsiques) si no ho fa perquè no pot o per què no vol. 
Per un món més solidari. Tots a una!