CARTA A JAUME SASTRE
La setmana passada, en un capvespre quotidià d’estudi i poques feines, em vaig assabentar que un professor de ca nostra havia començat una vaga de fam per una educació digna, de qualitat i en català. Tensió al cos i calfreds eren les primeres sensacions que tenia al cos abans de refredar la ment i aclarir idees. Passat un cert temps de reflexió, em vaig començar a fer la idea del que significava que una persona comencés una acció d’aquest tipus. Iniciaves una vaga de fam i posaves en perill la seva pròpia vida per defensar l’educació.
Passats 16 dies, si una paraula et pot definir aquesta és: dignitat. Has aconseguit continuar la lluita que duen a terme tots els docents aquest curs i posar el Govern contra les cordes. Només podem donar-te les gràcies i el suport pel que estàs fent.
I en aquest context ple d’emocions, els estudiants hem de ser els primers en donar-te les gràcies perquè, al cap i a la fi, ens estàs defensant a nosaltres. Perquè tu ja ets major i has viscut moltes coses, això ja no et canviarà la vida. Però tot i això, t’hi estàs jugant la vida. I això és el que hem de tenir en compte. Hem pogut arribar fins aquí gràcies a gent com tu i podem defensar aquests ideals gràcies a gent com tu.
Valentia. Coratge. Força. Solidaritat. Són aquestes les paraules que fan tan de mal a gent com la que escriu a El Mundo o la gent del Govern que resta amb els ulls clucs, la boca tancada i les orelles tapades. No poden consentir que siguem tants i tinguem la raó de la nostra part. Que s’hagi estès aquesta onada de solidaritat arreu que ja no té límits. Només un breu apunt: Visc a Barcelona i molta gent, al saber que som mallorquí, em demana per tu. No saps fins a quin punt s’ha pogut visualitzar la teva lluita.
I amb tot això, seguim fent passos cap la nostra justa victòria i ells un retrocés cap a la misèria i la soledat. I llavors, Jaume, una vegada hagis passat tot aquest merder, serà quan podreu estar tranquils tu i tots els que ens heu omplit de coratge als més joves. Podrem restar tranquils perquè ho haurem aconseguit.
Gràcies Jaume.
Firmat:
Un estudiant anònim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!