Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

Jaume Sastre està psicològicament tan fort, ferm i convinçut com el dia que va prendre la determinació d’iniciar aquesta VAGA DE FAM INDEFINIDA, com a mesura orientada a plantar cara a les imposicions, als expedients, a les sancions, derivades d’una conducta dictatorial de polititzar l’educació. Està psicològicament tan fort, ferm i convinçut com el dia que va anunciar la seva decisió a l’Assemblea de Docents, la qual va recollir i assumir majoritàriament l’acció i evitar permetre un final de curs plàcid a una consellera que ha sembrat el conflicte i que, hipòcritament, parla de diàleg. Precisament, aquesta vaga allò que, d’entrada, ja ha posat en evidència és qui esquiva el diàleg, la negociació i el consens quam justament, el motiu de la vaga és reclamar la negociació. Si les paraules del president Bauzá fossin sinceres, si vertaderament fos partidari del diàleg, quin sentit té negar-se a la proposta pública de Jaume Sastre?

Aquests dies hem vist la desfilada de persones de tot signe ideològic que han brindat suport a Jaume Sastre i han reclamat, públicament, l’inici de les negociacions. Ho han fet els mitjans de comunicació, amb editorials tan clars com els de VILAWEB o ULTIMA HORA, periodistes i columnistes com Germà Ventayol, Miquel Munar o Miquel Segura. També hem vist les declaracions de patronals i de sindicats del sector turístic, preocupats per la imatge exterior que pot provocar aquest conflicte, afegit al de la negociació del conveni del sector. Mantenir el sostenella e no emmendalla només delata arrogància, prepotencia i, sobretot, desemmascara la mentida de qui diu que vol negociar, però no es mou de la seva torre d’ivori.

Jaume Sastre contempla com la seva acció està resultant victoriosa i, cada dia que passa, compta amb més suports i més solidaritats. Cada vegada es concentra més el reducte de la intolerància a amollar el mac, sobre el mateix grupuscle que ha provocat un curs escolar caòtic en tots els ordres. Bauzá i Camps, sense criteris en matèria educativa, sense metodologia i, sobretot, sense arguments positius, seran víctimes de voler decidir allò que no els hi pertany sense escoltar els qui en saben. Rectificar és de savis i perpetuar-se en els errors és d’estúpids. Qui sap si avui, dia de reflexió, els qui tenen la solució del conflicte a la mà faran ús de la intel·ligència i no de les freixures! La ignorància es pot corregir amb l’estudi o amb bons assessors; allò que no té remei és l’immobilisme numantí. És prou sabut que qualsevol conflicte no resolt satisfactòriament és una derrota a la intel·ligència.

A partir de les 16:30h; d’ara mateix, comença el 18è dia de vaga.