Gràcies a tots per les vostres aportacions sobre el te.
Nomes una questió prèvia, en aquest blog a vegades tracto els temes en profundiat, d’ una forma feixuga (ho podeu veure en l´article sobre lálimentació jueva), pero també d’ una forma més lleugera, en un estil molt periodístic, com és el cas de l’ article del te. De cap manera pretenia ser un article que englobés tota la cultura- o les cultures!- del te. És com un text en forma d’ haiku, si em permeteu la comparació! (breu i sintètica poesia japonesa, un gènere que m´agrada cultivar).
-Toni Delgado, ja penjaré una informació sobre el “te de Roca”
-Xavi: el té si que és de la Xinea, i no és un conte xinès…Llevat que confonguem l´arbuits del te amb altres plantes
-Romeu Chan…dedueixo pel teu cognom que ets d’ origne xinès?. Bona aportació. Només una precisió: des del punt de vista tècnic, la teïna és cafeïna (podeu consultar la ctegoria “Vins , begudes”)
-Marc: Andrés Estellés és un dels meus poetes preferits, i en aquest blog tinc algun article on en parlo (la maionesa, els pebres torrats, etc.)
-Anònim.La temperatura, qüesitió sagrada per als més aficionats! Però depèn de lé estil de te: els marroquins, per exemple, no l´infusionen, el bullen.
I, a part, l’ important questió de la tetera. Jo, per cert, en tinc una bona col.lecció- així com tota mena d’ estris, de samovars a recipients-, de tot el món.
I ara, una bona tassa de te!. Evocant, per exemple, un poema de Pep Vila.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Així com n’hi ha cafés sense cafeina estret pel propi procés industrial, n’hi ha tés verds sense gaire cafeina per la pròpia el.laboració i caràcter natural de les varietats en qüestió.
Bullir el l’aigua en determinats països és un mesura gaire bé de salut profilàctica des d’un punt de vista microbiològic -contra els bacteris de la colitis o la dissenteria- en països calurosos, semi-desèrtics i amb aigües amb tendència a ser succeptibles de contaminació.
Interessant tot aquest debat i informacions sobre el te. Viatgera com sóc del sudest asiàtic, el te és la beguda per excel.lència i vaig aprendre a coneixe’l. Fins i tot en botigues, mentre esperes, t’ofereixen un te que sempre tenen a punt. A mí el que més m’agrada és el puerh que molta gent confón amb el te vermell.
Els meus amics de ‘Tetere’ fan una tasca impresionant per donar a conèixer aquesta beguda i sobretot com fer el bull, com degustar, els estris que cal fer servir. En els meus enllaços teniu la seva web que és interessantíssima i on pots trobar tot tipus d’informació i sobretot que en la seva petita botiga pots trobar els tes tot just arribats de la Xina, o Japó o Sri Lanka.
http://www.tetereteblog.blogspot.com
http://www.tetere.com
Interessant tot aquest debat i informacions sobre el te. Viatgera com sóc del sudest asiàtic, el te és la beguda per excel.lència i vaig aprendre a coneixe’l. Fins i tot en botigues, mentre esperes, t’ofereixen un te que sempre tenen a punt. A mí el que més m’agrada és el puerh que molta gent confón amb el te vermell.
Els meus amics de ‘Tetere’ fan una tasca impresionant per donar a conèixer aquesta beguda i sobretot com fer el bull, com degustar, els estris que cal fer servir. En els meus enllaços teniu la seva web que és interessantíssima i on pots trobar tot tipus d’informació i sobretot que en la seva petita botiga pots trobar els tes tot just arribats de la Xina, o Japó o Sri Lanka.
http://www.tetereteblog.blogspot.com
http://www.tetere.com