Isaac Peraire Soler

Vergonya hauríen de sentir els dirigents de Kelme pel trencament del seu contracte amb l’Oleguer. Com que en aquests moments ja s’ha escrit bastant sobre el tema, em limito a donar suport al jugador blaugrana, a les seves iniciatives sobiranistes, al seu article sobre la justícia espanyola, al seu posicionament independentista sense complexos… Per aprofundir en el tema, recomano la notícia de Vilaweb, i el més que interessant mail obert que fa avui el seu director Vicent Partal. Però avui, sento més vergonyes. (hi ha més…)

Vergonya és la que ha de sentir la justícia espanyola. Intolerable que ja de bon principi es distingeixi entre conservadors i progressistes un poder que hauria de ser completament autònom (almenys en les seves decisions, perquè val a dir que és completament normal que els jutges tinguin ideologia, a nivell personal). Brillant el gag de Polònia (el programa de tele del Toni Soler) que mostrava Franco content pel sistema judicial que va deixar.

Vergonya és el què han de tenir els partits polítics espanyols pel tractament que en fan d’aquesta temàtica. L’entrellat de jugades que hi ha entremig, per interferir en les decisions dels jutges, és vergonyant.

Vergonya és la que han de sentir els Acebes i Zaplanas quan titllen d’extremista d’esquerres el que serà nomenat ministre de Justícia (Fernández Bermejo). Sense conèixer aquest personatge, per tant, jo no el puc jutjar, és també vergonyós com dos extremistes de dretes, com són també alguns dels magistrats de l’audiència nacional, tribunal constitucional i d’altres òrgans del poder judicial, es dediquin a fer declaracions d’aquest tipus.

Vergonya ha de tornar a sentir l’Audiència Nacional ratificant l’empresonament de De Juana Chaos per haver-se expressat lliurement, amb l’afegitó de l’estat de salut del pres etarra.

Vergonya és la que han de tenir la ‘Federación de Asociaciones de Radio y Televisión’ que ha atorgat un ‘Micrófono de Oro’ a Jiménez Losantos. Que una acadèmia premii un personatge de tal calatge com Jiménez Losantos, ens diu molt del què es respira per a les espanyes… En aquest aspecte, felicitats al Buenafuente (que per altra banda té altres coses a retreure) per haver rebutjat aquest premi per no haver de compartir galardó amb aquella mena de ‘periodista’.

Vergonya és la que han de tenir moltes cadenes de televisió privades (i alguna de pública), i mitjans de comunicació en general, pel tractament informatiu de la mort de la germana de la princesa d’Astúries. Penós. Aquesta gent no són gent normal, ho sé. Són gent que ostenten càrrecs i un estatus que mai haurien de sostentar. Han de suportar el què ningú ha de suportar, evidentment, per això tenen tants privilegis. Però els mitjans de comunicació no poden envaïr-nos d’una informació que no aporta res, que només interessa al ‘morbo’ i al sensacionalisme. Tot plegat, és una farsa.

Entre aquestes, hi ha moltes altres coses vergonyoses. Si voleu, podeu escriure’n més. Avui, veig moltes coses vergonyoses…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!