Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Vivim perplexos un espectacle penós. Un Partido Popular fastigós. Absolutament abocat a recuperar com sigui el poder, a usar el terrorisme com a principal cavall de batalla. I ho fan enaltint el què més els agrada. L’espanya profunda, de dretes, immobilista, retrògrada. Aquesta que encara viu lligada al passat. Per altra banda, un PSOE superat, un Zapatero sense rumb que no sap on dar-la, i que viu marcat per l’agenda que li ha imposat el PP. Per tant, èxit dels Acebes, Zaplana i companyia. Per altra banda, ho han aconseguit gràcies a una terra que no volen. Els del PP saben que enfrontant-se a Euskadi, augmenten rèdits a Espanya (igual que enfrontant-se amb Catalunya). Espanya ho necessita, ho vol. Doncs cap problema. Nosaltres, marxem. (hi ha més…)
No tenim perquè aguantar aquest nivell polític tant ranci. Ni la dreta ni l’esquerra espanyola -ens ho han demostrat- ajudaran a reestructurar la idea d’Espanya (cosa que tampoc vull, però seria una declaració d’intensions), idea però que no ha estat mai estructurada -ho deia el mateix Antonio Gala aquesta tarda-.
El cert és que la crispació va creixent. L’ambient es va escalfant. La situació es complica. I no sé com acabarà (ho deia ja en l’últim post). Les eleccions al congrés són a un any vista, si és que no les avança cosa que veig difícil amb aquesta situació. El PP aguantarà aquest nivell fins llavors? I el PSOE? Però si és així, i després de les eleccions, si guanya el PSOE un altre cop, què? i si guanya el PP?
I mentrestant, què passarà a Euskadi? Perquè mentre a Madrid està tot així, han aconseguit desviar l’atenció i ja no es parla de possibilitats de resolució del conflicte, de procés de pau…
Solució: Euskadi, Països Catalans, Independència. Sobre això, avui ja s’ha escrit. Recomano el bloc de l’Aleix, i el mail obert del Vicent Partal.
Per cert, he posat la foto de les banderes espanyoles perquè en aquests casos em considero una mica massoquista. Les miro, i em sento encara més independentista.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei tita fluixa! No tinc temps de llegir-me els teus discursos xD. Tranquil, una altra estona me’ls llegiré. Només volia informar-te que he iniciat una campanya perquè en Lluís Llach faci un concert de comiat al Camp Nou. És lamentable que a hores d’ara s’estiguin revenent entrades pel seu últim concert a Verges a 300, 400 i fins i tot 500 euros.
Els catalans ens mereixem poder-lo acomiadar com cal.
Adhereix-te a http://www.campanyes.org
Salut!