Isaac Peraire Soler

Durant aquests dies que he deixat abandonat el bloc, s’han anat succeïnt diferents esdeveniments que em miro amb fredor. Em centraré al boom generat a partir de l’esclat a Barajas de l’artefacte d’ETA que, entre altres coses, va provocar la mort de dos ciutadans. (Segueix llegint…)

La veritat és que segueixo sense entendre l’objectiu concret que pretenia assolir ETA actuant en aquests termes. Una potent bomba a un punt neuràlgic de l’Estat. En un moment que bategen com a delicat. A més, el comunicat posterior es va fer esperar molt… Al mateix temps, Batasuna està més sola que mai, encara que els seus posicionaments són els que més s’acosten als que crec que han de regir el procés de pau. Pel sol fet de ser Batasuna, de representar el què representa, se la margina i automàticament hi ha uns sectors que s’hi posen en contra (només cal veure el posicionament del PSE davant la manifestació convocada pel Govern basc). Ara, Batasuna té ‘una fulla de ruta’? Té un pla B? Com pensa o ha de superar això?

Puyal a la retransmissió del Barça dèia ara que a Euskadi les coses estan calentes. A Euskadi cal que no es posi per davant interessos electoralistes. Fins que no deixin de preocupar-se per QUI aconsegueix posar punt i final a ETA, i es centrin amb el QUÈ s’ha de fer i COM, les coses no avançaran. I ja considero que s’ha de buscar el màxim consens. Però no en nom d’això s’han de fer bajanades i obviar el diàleg i criminalitzar segons quines opinions.

L’altre problema gran és la preparació d’Espanya i els seus polítics per afrontar un procés com aquests. Uns dies enrere, en el bloc del company Jordi Casals, debatíem sobre aquest tema. Convido a llegir-lo. Allí hi ha la meva opinió vers això.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!