Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
De Juana Chaos em sembla un personatge tal i com es veu a la foto. Una persona en blanc i negre; un home borrós. Mai podré arribar a entendre com una persona pot arribar fins a l’extrem de fer el què suposadament ha fet De Juana per defensar els seus ideals, per defensar els anhels d’un país, per suportar les aspiracions d’una gent. De moment, crec que no ho podria entendre. De Juana (espero no haver de parlar d’ell en passat) és un home que s’ha caracteritzat per ser molt sanguinari, molt fred. Fins i tot em sembla recordar que es va publicar uns escrits seus en els que deia que els seus somriures a la presó són les llàgrimes dels familiars de les víctimes d’ETA als enterraments (o quelcom així). I clar, això són situacions en les que jo, em perdo. (hi ha més…)
Però últimament han succeït uns esdeveniments de gran calatge i difícil valoració, que fan que la situació basca es vagi complicant i entrelligant cada vegada més, lluny d’arribar a una solució definitiva. La decisió de l’Audiència Nacional de mantenir empresonat Iñaki de Juana Chaos tot i que l’informe mèdic alerti de la proximitat que està l’etarra de la mort, tensa encara més la corda. I no vull imaginar-me què pot passar si finalment l’independentista basc es mor entre reixes. Jo, surtiré a demanar-ne els culpables. Igual que he sortit per reclamar justícia quan ell ha comès aberracions.
Abans, la decisió de fa uns dies sobre l’empresonament de membres de Jarrai, Haika i Segi em va ja provocar un fàstig vers l’Audiència Nacional incontrolable. No sé perquè, però quan ho veia, ho llegia, sentia una impotència inabarcable. Aquella, fou una decisió política, no judicial. Em mostro totalment solidaritzat amb l’esquerra independentista juvenil basca, que no només és aquestes organitzacions, sempre i quan les seves reivindicacions -sovint igual que les nostres- respectin la voluntat del poble basc, lluny de la violència.
El conflicte d’Euskal Herria, lluny de la negociació dialogada, necessita que s’encari d’una vegada per totes amb serenitat, rigor, responsabilitat. Penso que a tot plegat hi fa molt mal l’electoralisme en el que s’han de moure els partits polítics, que estan més pendents sovint de les eleccions que hi ha a la cantonada, que en la trajectòria d’un país a mig o llarg termini. Necessitem de polítics seriosos, amb voluntat de solució, sense afany de protagonisme. Tot plegat, tasca difícil, perquè segurament ni estem en uns estats preparats per això ni tenim un sistema polític favorable per solucionar conflictes com el que ens ocupa.
Hem de poder, finalment deixar opinar lliurement els bascos. Són ells els que han d’exercir el dret de decidir quin ha de ser el seu futur com a poble. Lluny de pressions, amenaces, pors.
L’altre dia comentava amb un amic, ja en tall més reflexiu (això que es fa sovint) que si haguéssim nascut en una altra època, seríem uns dels torturats per Franco, uns represaliats del bàndol republicà de la guerra civil. Si haguéssim nascut a Euskadi, potser seríem un dels empresonats membres de Jarrai, Haika o Segi. O no. Tot plegat, ficció. Una ficció que ens serveix per valorar què viuen i senten uns i altres. Per sentir-nos més propers a ells.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser que ERc doncs no comenci a aliar-se amb els torturadors del PSOE no? Potser que ERc no pengi la bandera de l’estat torturador al balcó no? Potser que ERc no col·labori i accepti unes lleis imposades per un estat opressor? Potser que ERc diguin ben clar i, per tant, actuin també per la independència dels Països Catalans, no creus? Potser que en comptes de parlar i parlar i apoïar el procés de pau feu algun pas per el procés?
Potser desmarcar-se del PSOEpsc seria fer un pas contra el procés?
Si ERC fos basc l’esquerra abertzale us titllaria d’espanyols, per col·laboracionistes amb ells, i això no ho demostro amb paraules sinó amb fets, és a dir, amb les aliances que teniu!!!
Prou hipocresia, prou mentides! Si sou independentistes cap espanyolisme ens farà independents (ni el tolerant ni el totalitari), prou de parlar a favor de la pau i de votar al costat dels opressors!