Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
M’assabento ara mateix mitjançant Vilaweb, que l’ex-conseller Carretero i el seu equip ja han posat en marxa la pàgina web que fa uns dies s’anunciava que s’havia registrat. Es tracta de Reagrupament.cat. Aquest col·lectiu, com diuen textualment, "té com a objectiu la intervenció organitzada en la vida interna del nostre partit i la interrelació amb el conjunt de la societat dels Països Catalans sobre la base dels documents que configuren els principis ideològics d?ERC, aprovats pels successius congressos del partit." (Segueix…)
A mi em sembla normal, correcte, democràtic… etc que un grup de gent opini sobre la línia a seguir o les accions que porta el seu partit. Com a militant que sóc jo d’Esquerra, i també de les JERC, jo evidentment no estic en ocasions satisfet en les actuacions que aquests dos partits endeguen, i a voltes m’en vaig a dormir amb més d’una emprenyada. Llavors, l’endemà al matí, activo les línies que tinc per mostrar aquest descontentament.
Carretero, tira pel dret. Potser en algun punt del seu plantejament podríem coincidir, però no veig clar l’objectiu d’aquesta seva iniciativa. No tinc clar què pretén. Ell, té encara més canals dins al partit que jo (és conseller nacional, i exconseller de la Generalitat, per tant, algun que altre contacte deu tenir…).
No sé. És bo i enriquidor tenir visions, opinions, alternatives, diagnosis, opcions, estratègies… Però portem el debat amb criteri, planificació, amb objectius clars. Llavors, ens posarem d’acord.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Company Isaac,
Ja fa uns quants anys, els darreres temps de l’època Colom, en Carod, en Puigcercós i d’altres militants van engegar una corrent interna que públicament es va reunir, almenys un cop a St. Cugat, i va recollir diners per a finançar-se. Està bé que la militància intranquil.la pugui expressar la seva perpplexitat i vulgui intervenir en el redreçament de l’acció política d’Esquerra.
Manel.Terrassa
Si l’actual directiva hagués fet els deures correctament, no hauria aquesta corrent interna liderat per Carretero.
Si entre els militants de base hi ha dubtes, que creus que deuen pensar els possibles votants d’ERC.
Es necessari obrir el debat internament per tal de redefinir l’actual estratègia i sobretot demanar responsabilitats pel possibles errors comesos.
Els mecanismes interns d’expressió a vegades no son prou oberts, sobretot si els que el controlen tenen massa lligams amb la direcció. En Carod i en Pugicercós ho saben prou perquè ho varen viure amb la pròpia carn en l’època d’en Colom i la Rahola. En el Consell Nacional, només es te 2 minuts per exposar el teu tema!.
Es molt possible que en Carretero no li hagi quedat cap més camí que aquest per poder fer servir la seva veu.
En altres partits, la cosa es encara pitjor, però això no vol dir que nosaltres estem bé.
Quan els politics fan les coses perfectament bé
no surten corrents internes, el cas Carretero ha obert una ferida que ens fa pensar
en el partit que construïm. Es cert que el moment en que Carretero va donar el
seu particular cop de puny damunt la taula no és el més encertat però quant és
el moment per fer-ho sempre hi ha algun tema nacional de vital importància per
mantenir directiva i militància units. Quant un polític es veu d’una hora lluny
que no es creu el que diu, s’ha de canviar (em refereixo al debat estatutari:
dons ara toca si, ara blanc, ara nul polític, ara toca no; QUIN CACAU MENTAL
DEU MEU) farts de tanta tonteria havia de sortir algú que digues fins aquí hem
arribat.
Malgrat això el fet que estiguem el govern
sense fer soroll, construint les bases d’un horitzó nacional i el fet de no
ser-hi amb els pocavergonyes de CIU em renova les esperances amb la directiva i
amb fa orgullós de contribuir humilment a construir el projecte de ERC
mentre la consciència nacional recul i el català desapareix entre els joves, els dirigents d’Esquerra perden els papers per salvar els llocs d treball d’amics i coneguts.
Lamentable el cas de la bandera, lamentable les amenaces d’ara del Carod quan volia aquell estatutet, lamentable q el sr. Puigcercós ens titlli als q els denunciem q som pro ciu.
Tot plegat massa gent preocupada a no perdre la feina i a sortir a la foto
jo m’he fet de Reagrupament i espero q s’obri una nova etapa de bon govern, sense renúncies ni protagonismes d’uns líders q ens han tornat a fallar!