Rellegeixo el que he escrit fa poques hores sobre la meva votació d’avui al Consell per la República i m’agradaria fer-hi algun afegit.
Voldria remarcar el flac favor que fan a la independència ERC i la CUP –amb unes poques excepcions, com les que he votat– fent-se els desmenjats amb això del Consell. Diuen que no se’n fien i que ves a saber si Puigdemont no se’n servirà a favor de Junts per Cat, el seu partit.
A banda que a mi no m’agrada que Puigdemont se serveixi del Consell a favor del seu partit, com em sembla evident que va fer arran de les darreres eleccions, no crec que la millor manera d’oposar-s’hi sigui no participant de ple i sense recances en el Consell. I no pas com fan ara, com deia amb lloables excepcions entre les que destacaria la de Poble Lliure, una de les organitzacions polítiques que integren la CUP.
El més intel·ligent, i polític, seria entrar de ple en el Consell, sense recances i amb total suport i participació. Ser-hi voldria dir mantenir el suport sense fissures de tot l’independentisme cap al president legítim de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i la feina que fa des de l’exili. I fer-ho construint un instrument fora del control de l’Estat espanyol, obert a la totalitat dels Països Catalans, i des del qual es pot potenciar el debat unitari –que no vol dir monolitic– sobre com volem que sigui Catalunya un cop aconseguida la independència.
Però, esclar, les cúpules –ai les cúpules– d’ERC i la CUP no estan per la labor. Prefereixen jugar les batalletes estèrils en què som embolicats els catalans de l’interior. I no mirar a llarga distancia –o no tan llarga, el temps dirà– prescindint dels interessos, ridículs si ho veiem en perspectiva i amb l’experiència inestimable que vam construir ara fa quatre anys, dels partits.
ERC, esclar, perquè es creu que és la Convergència del futur immediat –peixet al cove–. I la CUP no sé ben bé per què.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!