El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) va fer vint-i-cinc anys el juny del 2018. Entre les diverses iniciatives per celebrar-ho hi havia la publicació d’un llibre que recollís la seva història i objectius, emmarcats en els més de cent anys d’activisme del periodisme català. S’acaba de fer efectiu enguany amb el títol “Sindicalisme periodístic. 130 anys d’activisme laboral i professional en el periodisme català”. Es pot trobar en format paper i digital.
Per no renunciar, doncs, a una ja llarga història d’activisme els textos inicials els dediquen a les primeres iniciatives associatives de començaments del segle vint i a l’experiència de sindicalisme unitari que va ser l’efímer Sindicat de Treballadors de Premsa de Barcelona (STPB) a finals dels anys setanta, just després de la mort del generalot.
Francesc Ràfols, actual president del SPC, explica en la introducció les raons que van portar a la creació del sindicat: “La poca afició de la professió periodística a afiliar-se a un sindicat generalista va fer que una part de la professió, emmirallant-se en el que passava a molts països europeus del nostre entorn pròxim i no tan pròxim, apostés per l’impuls d’un sindicat professional”. Per abordar tot plegat és interessant de llegir l’entrevista que li va fer mèdia.cat.
El doble vessant dels seus objectius –reinvindicacions laborais i professionals– amara la totalitat del llibre, redactat per companys i companyes que n’han viscut intensament l’experiència. Amb especial incidència en els objectius professionals que podríem resumir en el que n’és un tema insistent al llarg de tot el libre: el dret de la ciutadania a la informació com a servei públic essencial. I la responsabilitat, doncs, dels periodistes al respecte.
Dret que –com recorda Dardo Gómez, expresident del sindicat i exsecretari general de la Federació de sindicats de periodistes (FeSP), en l’article que li dedica al llibre– és reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides i en la Constitució Espanyola. Dret recollit també –com destaca Francesc Ràfols– per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 52. Tot i això, una de les batalles encara pendents per al sindicat i la federació espanyola (FeSP) de què forma part és precisament treure aquestes declaracions dels limbs de la proclama a l’efectivitat del seu desenvolupament legal.
L’índex del llibre pot donar una idea d’allò que es proposa el sindicat, preocupat també de forma especial per la degradació del treball en el sector, devaluat per la reducció dels salaris i les condiciona laborals, amb especial incidència en el col·lectiu dels que treballen a tant la peça, i les diverses formes de discriminació de les dones periodistes. Aquests són els temes que s’hi aborden:
El perquè dels sindicats de periodistes.
El sindicalisme a les primeres dècades del segle XX.
STPB. Breu història d’un sindicat unitari.
Naixement del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC).
L’expansió i consolidació del projecte.
Les transformaciones del segle XXI.
Altres experiències sindicals al sector. Les agrupaciones de periodistes als sindicats generalistes.
Una visió des d’Europa. La FEP, 30 anys de solidaritat europea.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!