BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Valents i clarividents com en Mario Avellaneda, membre del BIC i de Catalunya Acció. BIC 1207
06/08/2008 · Col·lectiu Joan Crexell
Quan
dues persones tant allunyades ideològicament com el conseller de
Governació, Jordi Ausàs i el dirigent socialista Miquel Iceta, anuncien
que Catalunya de fracassar la negociació pel nou finançament que
estableix el nou Estatut podrien reivindicar el concert econòmic, és el
moment en el que caldria demanar a tots una profunda reflexió i un
reconeixement de les equivocacions comeses durant la negociació de la
transició democràtica, Una reflexió per part d’aquells que varen
impedir que prosperessin les tesis de Ramon Trias Fargas, ara oblidat
(fins i tot hi ha qui veuria bé que es canviés elnom de la Fundació de
CiU que porta el seu nom).Trias Fargas es va quedar en minoria davant
el possibilisme i el peix el cove de Jordi Pujol i Miquel Roca. Es va
perdre una oportunitat històrica de demanar el concert econòmic en uns
moments en el que l’estat trontollava.
Ara, doncs, que Catalunya passa un dels seus pitjors moments amb un
74% dels seus ciutadans que afirmen sentir desafecció política vers els
seus dirigents segons les últimes dades del CEO cal reaccionar. Només
les actituds fermes i serioses de tot el país poden fer entendre a
l’Estat que no afluixarem….
El president Montilla, el conseller Castells, ERC, ICV i CiU s’han de
mantenir en les seves posicions i no acabar com en la recent i
vergonyosa etapa final de l’Estatut on l’Estat i Zapatero ens va
prendre la mida. I no ho dubeu ara intentaran fer el mateix:
dividir-nos i enfrontar-nos amb promeses, almoines i amenaces. Els
ciutadans de les Illes, del País Valencià i del Principat amb la
publicació de les balances fiscals han vist ratificat el que ja sabíem
del cert Espanya ens esquilma per construir el seu projecte nacional
espanyol. Un projecte on no hi cap el projecte plural que suposadament
varen proposar durant la transició democràtica. Tot això referma la
necessitat d’oposar al projecte espanyol un projecte nacional propi que
ha de comportar que els Països Catalans actuïn sense més dilacions
històriques amb un projecte plural i de sobirania propi.
L’estat de les autonomies és la gàbia que paguem i ens oprimeix, i
pitjor encara,és la gàbia que té la voluntat d’assimilar-nos a un
projecte nacional espanyol contrari i aliè a la nostra construcció
nacional. El fracàs de la via estatutària, del sistema de finançament i
del projecte d’un estat plural ens ha de portar al segle XXI a decidir
marxar per trucar a la porta d’Europa i acomiadar-nos d’una Espanya que
no vol canviar i ens tracta com l’última colònia del seu imperi.
L’hora de l’adéu ha començat de nosaltres depén el nostre futur i
no sols el dels independentistes sinó el de tots els ciutadans catalans
si volen continuar gaudint del seu nivell de vida i tenir un futur.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mira ara com els “botiflers, espanyolistes, renegats….” d’ERC han aconseguit dur a la sociovergència, començant pel PSC, cap al concert econòmic i els ha obligat a encarar les seues contradiccions internes i les contradiccions entre PSC i PSOE. No eren tan “traidors” els d’ERC? Doncs sí que han fet alguna cosa bona, com també ho van fer abans posant a la sociovergència a favor del nou Estatut del 30 de setembre, encara que després la cagaren amb els seus dubtes i la sociovergència traira l’Estatut, encara que això ja no depén d’Esquerra.
I qui era el que maxaconament demanava les balances fiscals i ha aconseguit que el govern espanyol les publique? Espot i Castany? o ERC?
Ara el que cal és que ERC es mantinga ferma, i si la sociovergència afluixa després del 9 d’agost, quan el govern espanyol ens torne a donar un puntelló en el cul, que ERC diga les coses clares i actue en conseqüència.
Una mica menys d’odi cap a Esquerra us donaria més credibilitat.