El Campanaret

Els diaris catalans obren tots amb la manifestació d’ahir. El Punt i l’AVUI fins i tot coincideixen amb el titular de portada: "Catalunya diu prou". El que no és normal és que TV3, aquesta que diuen que és la nostra però que cada dia sembla més la d’ells, la dels espanyols, en el TN d’ahir al vespre, poc després del final de la manifestació, la relegués a la segona notícia del dia per darrere de l’atemptat d’ETA a Occitània contra dos guàrdies civils. El Periódico i La Vanguardia no han tingut més remei avui que obrir amb l’únic del tema del dia que des d’un punt de vista periodístic era el més important. Sovint es poden aplicar diferents criteris professionals en l’elecció del tema del dia però ahir no hi havia dubte possible, menys encara tractant-se de la que en teoria és la televisió nacional del país. Als responsables dels informatius de TV3 els hauria de caure la cara de vergonya i ahir, com molts altres cops, van elaborar l’informatiu en clau nacional espanyola i no en clau nacional catalana. ¿Com pot ser més important un atemptat d’ETA a Occitània que una manifestació de mig milió de persones a Barcelona en la qual participen els dos expresidents de la Generalitat i que té lloc, a més, en un context marcat pel caos de Rodalies, la creixent indignació ciutadana i quan el dret de decidir centra el debat polític?

És possible que tot plegat tingui a veure amb les ingerències del PSC en intentar condicionar, quan no dictar directament, els continguts dels informatius de TVC. Mai s’havien exercit tantes pressions als professionals del sector com fan ara des de l’aparell del PSC i de l’entorn de presidència. Només cal recordar les amenaces de Bolaño a Barbeta, la carta a cal Godó amb subratllats d’intervencions radiofòniques de Francesc-Marc Álvaro o les trucades a alguns directors de diari que Bolaño va fer burlant-se de Maragall el dia que va fer públic que ja no era militant del PSC, un dia abans que anunciés que li han diagnosticat Alzheimer. Les acusacions de Joan Ferran a la sessió de control a Joan Majó al Parlament divendres passat ratllen el ridícul i no es poden interpretar de cap altra manera que una pressió més als serveis informatius de la Corporació. Segons el PSC, a sobre, TVC és un mitjà antigovernamental.

Aquests dies es parla molt de trucades de José Zaragoza a Rosa Marqueta que la cap d’informatius de TV3 hauria d’aclarir si no vol perdre tota credibilitat. Els fets són tan greus que Francesc Escribano ha de donar explicacions. Potser s’hauria de plantejar la possibilitat de dimitir juntament amb Rosa Marqueta. Si no es rebel·len contra aquestes pràctiques tots els professionals de la casa n’esdevenen còmplices. I per si a algú ahir no li va quedar prou clar ara és l’hora de l’èpica. Sense èpica no hi ha progrés ni llibertat possible. I, encara menys, eficàcia. La independència ja no és només el somni romàntic d’uns quants essencialistes sinó una urgència per al conjunt de la societat catalana i pel seu benestar. 

Capítol a banda el món blocaire es va bolcar amb la mani i poc després que finalitzés ja hi havia molts posts penjats que hi feien referència. I també cal felicitar especialment la cobertura de la redacció de Vilaweb, que com a diari electrònic de referència, ens va brindar un producte molt complet amb la màxima immediatesa que permet el mitjà internet. I que renovava la informació escrita en paral·lel a les imatges i a l’àudio amb fotos i vídeos d’una mobilització històrica.