El Campanaret

Manuel Baixauli, després que més d’una editorial rebutgés publicar la seva novel·la ‘L’home manuscrit’ al·legant el seu caràcter poc comercial, és ja sens dubte el gran valor a l’alça de la literatura catalana. Acumula un llarg nombre de premis, que ja no caben a les faixes dels llibres, i ha aconseguit posar d’acord la crítica en un país on rarament les diferents capelletes coincideixen. Ara només cal que es tradueixi, segur que causarà sensació també en altres audiències. I és que Baixauli ha creat una obra excepcional tan genuïnament literària que és molt difícil d’explicar. Que ningú en demani una sinopsi. ‘L’home manuscrit’ simplement s’ha de començar a llegir i deixar-se portar. És un llibre arriscat que abdueix per la seva ambició i originalitat, pel plaer que proporciona la seva lectura, per una extraordinària capacitat narrativa, per una prosa molt sòlida i per la força, veritat, enigmes i profunditat que pouen en el seu fons. Una obra literària que ens parla de la literatura com a refugi on viure allò que no vivim. O potser sí, qui sap? Discrepo dels que defensen que es tracta d’un llibre només per a paladars refinats. Una de les seves grans virtuts -penso- és que malgrat la complexitat en l’estructura tot lector en pot copsar la màgia. Si teniu oportunitat de triar quedeu-vos amb l’edició de l’Editorial Moll. És de format més manejable, i té molt més encant que la de Proa.