La proliferació de blocs a internet ha significat que persones alienes als mitjans de comunicació fins ara convencionals s’hagin convertit també en informadors o opinadors públics. Això té tantes coses positives com també perills que emboliquen encara més el ja de per si complex panorama comunicatiu actual. Un context regit per l’excés d’informació, que dificulta als ciutadans discernir entre el que és creïble o transcendent i que no a l’hora de consumir informació. Hi ha blocs molt rigorosos que es guanyen cada dia la confiança dels seus lectors. Altrament, però, també trobem a la xarxa molts blocs, gran part dels quals d’autoria anònima o pseudònima, que penjen informacions de les quals no tenim cap garantia de veracitat. Sovint s’intenten vendre rumors com a veritats contrastades, i fins i tot en alguns casos s’inventen notícies amb la voluntat que es converteixin en rumors que es van propagant com a fets reals a mesura que la gent va accedint als blocs en qüestió. A aquest fenomen també hi contribueixen els confidencials de pagament d’alguns diaris electrònics.
La ciruculació impune de la mentida és un dels riscos més greus de la proliferació de blocs a la xarxa. Tot i que no tenim cap garantia que el que publica un mitjà convencional sigui veritat, almenys aquests parteixen d’una regulació de l’ofici periodístic basada en un codi deontològic. Un dels aspectes positius dels blocs és la independència, l’autor d’un bloc pot publicar el que vulgui i de manera immedita, però cal ser molt conscient que darrere d’un bloc pot haver-hi, com en els grans mitjans, interessos particulars que n’orientin els continguts. És fonamental, doncs, llegir sempre els blocs amb mirada crítica per relativitzar tot allò que s’hi diu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!