El Campanaret

Dilluns 29 d’abril de 2013

L’Advocacia de l’Estat considera la declaració de sobirania aprovada pel Parlament com “un desafiament a la Constitució”. En el document que ha presentat al Tribunal Constitucional l’advocacia subratlla que la sobirania rau en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. Per això creu que la declaració és “un acte de poder constituent” en tant que proclama que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà i entén que, en conseqüència, s’atribueix el dret de secessió. El Parlament, per contra, insisteix en defensar-se dient que la declaració no té validesa jurídica, quan precisament el pronunciament obre una escletxa per traslladar la batalla judicial sobre el xoc de legitimitats a les instàncies internacionals. Que el Parlament proclami el poble català subjecte polític i jurídic en cap cas pot ser un mera declaració de principis sinó que és font d’una nova legitimitat que topa amb la legalitat espanyola.

Dimarts 30 d’abril de 2013

Després de la reunió del Govern s’ha anunciat que el president Mas ha convocat els partits favorables a la consulta i a les institucions locals a una cimera el dilluns 6 de maig. Es vol que la trobada sigui “l’embrió” del pacte nacional pel dret a decidir. També s’ha informat d’un acord amb el govern valencià perquè es recuperi el senyal de TVC al País Valencià i el de TVV al Principat. Un acord que es pot quedar en paper mullat perquè queda condicionat a la concessió per part del govern espanyol d’un nou múltiplex per a les emissions de TVC, a la vegada que es pretén que TV3 renunciï a expressions com ‘País Valencià’.

Primera trobada de John Kerry d’ençà que va ser nomenat Secretari d’Estat dels EUA amb el ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel García-Margallo. Públicament no ha transcendit que parlessin del cas català però el cap de la diplomàcia nord-americana no podrà obviar mullar-se i tard o d’hora haurà d’acabar prenent partit. Per això Kerry no es pot quedar amb la visió sobre les aspiracions catalanes que puguin oferir-li personatges que són part interessada com Margallo. La informació que aportin a la Secretaria d’Estat l’ambaixador a Madrid, Alan D. Solomont, i la cònsol general a Barcelona, Tanya C. Anderson, serà determinant. Cal fer un esforç des d’aquí per teixir-hi una relació constant i cordial, per fer-los-hi entendre les nostres raons i per acabar-los seduint. La cònsol tot just va arribar a la capital catalana dues setmanes abans de la gegantina manifestació de l’Onze de Setembre de l’any passat i va quedar sorpresa pel clam popular a favor de la independència. Des d’aleshores ha visitat ja més d’un cop el Parlament, s’ha entrevistat amb el president i amb diversos alcaldes interessant-se pel procés. Fa uns dies deia, però, a Girona que creu que el creixement del sobiranisme es deu, bàsicament, a la crisi econòmica. Cal, per tant, ajudar-la a aprofundir en les causes del nostre anhel de llibertat. Al marge de la feina que es pugui fer des d’aquí i de la tasca diplomàtica que ja es desplega arreu del món i que busca la complicitat de molts catalans escampats pel planeta perquè es converteixin en actius a favor de l’estat català també cal, que amb tota la discreció que faci falta per burlar les traves del poder espanyol, es facin gestions al més alt nivell per establir un contacte fluid amb els mandataris més rellevants. En aquest sentit és cabdal i prioritari aconseguir tenir fil directe amb els prinicipals dirigents dels països de la UE però també amb els de potències emergents com la Rússia o la Xina, i, especialment, amb els EUA. John Kerry ha de conèixer bé i de primera mà el cas català. És el primer pas perquè els EUA, quan fem la feina, siguin els primers o dels primers en reconèixer el nostre estat com han fet amb els últims nous estats del planeta.

Dijous 2 de maig de 2013

Ja fa dies que es remena la perdiu sobre una possible gran coalició de partits sobiranistes catalans en vista a les eleccions europees del 2014. Entenc que aquesta és una qüestió ara mateix molt secundària. Es tracta d’un debat estèril. El més transcendent és anar perfilant la data de la consulta o de les eleccions plebiscitàries en la que es converteixi. Un cop fet això ja tocarà, arribat el moment, parlar d’aquestes qüestions menors.

Divendres 3 de maig de 2013

El president Mas assegura que “cap inversor estranger se la jugaria si no veiés clar el futur de Catalunya”. Ho ha dit en la col·locació de la primera pedra de l’ampliació de La Roca Village.

L’enquesta del CIS constata el creixement de l’independentisme a Catalunya mentre que a la resta de l’estat augmenten els partidaris de la recentralització.

Mentrestant el PSC, on els sectors més espanyolistes exigeixen desmarcar-se més dels partidaris del dret a decidir, presenta un estudi de la Fundació Campalans que proposa modificacions concretes de la Constitució espanyola per avançar cap a un estat federal.

Dissabte 4 de maig de 2013

Tàrrega, agafant el relleu dels diversos municipis que en els últims mesos han organitzat l’encesa d’estelades gegants, s’ha convertit en la població que fins al moment l’ha fet més grossa. L’estelada de Tàrrega s’ha confeccionat amb 16.751 espelmes i ha ocupat 2.000 metres quadrats. A Falset, coincidint amb la Fira del Vi, també avui han fet una gran estelada amb espelmes.

A Palma milers de persones surten al carrer en defensa del català. I a Lleida ja han fet un assaig de cadena humana pensant en la que l’ANC i Òmnium preparen per l’Onze de Setembre.

ERC vol que la consulta es convoqui en els propers mesos. Oriol Junqueras defensa fer-la aviat davant la situació “desesperada” que viu Catalunya. Per la seva part Joan Herrera, d’ICV, insta Mas a incomplir la llei i no respectar el límit de dèficit que finalment imposi el govern espanyol.