2 de març de 2014
0 comentaris

D’on venim i cap on anem (i qui ens hi porta)

La campanya “Un país lliure, un país millor” treballarà en quatre eixos: democràcia, Europa, progrés i valors. Des d’ells us volem fer arribar textos, idees i propostes que ens ajudin a dibuixar el país el dia després de la independència. Dins de l’eix de progrés, us proposem la lectura de tres textos de Pere Cardús i un de Contrastant.

Els textos de Pere Cardús són de 2013 que ens donen idees i criteris per afrontar les fites de 2014. El primer, publicat a Vilaweb el 4.11.2013, Bous, carros, esquelles i un pacte constituent, es planteja en els mateixos termes que hem volgut definir aquesta campanya: “La independència és percebuda per gairebé tothom com una oportunitat de millorar les condicions de vida dels catalans. La cançoneta aquesta que diu que alguns tan sols volen un canvi de bandera és això: una cançoneta interessada. És clar que constituirà una reparació històrica i una expressió de dignitat nacional. Però, això a banda, la independència no pot ser res més que un pas per a dotar-se de les eines que permetin al nostre país d’esdevenir més just i amb més oportunitats per a aquells que ara no en tenen. Si la independència ha de fer més rics els qui ara ja ho són molt no haurà pagat pas la pena.“

El segon, de 11.11.2013, Deu lectures cap a la independència, conté un bon recull de textos que ens han d’ajudar a afrontar amb rigor i coneixement de causa el procés en què estem immersos.

I el darrer, Bagatge (2013) i exhortació (2014), publicat el 30.12.2013, ens dóna raó de les fites assolides al 2013 i exposa els fets que faran decisiu el 2014. La qüestió central: “Cal lluitar pel sí-sí com si el món s’acabés el novembre. Però no s’haurà acabat i hem d’arribar-hi amb el màxim d’unitat política i suport popular. No podem escatimar cap esforç a fer sentir una veu forta i ferma al món. Hem de tenir ben present que la independència no és automàtica el 10 de novembre. Altrament, cometrem un error considerable que donarà tota la força a l’adversari.” Abocar-nos al procés de la consulta i tenir present que res s’acabarà amb el 9 de novembre, tant si es fa la consulta com si no. Reservar energies i polir el criteri per seguir endavant després d’aquesta data.

L’altre text, La Vanguardia imagina una Catalunya plena de Hamlets, és un dels articles amb els que el renovat col·lectiu Contrastant està analitzant les informacions periodístiques i les opinions que giren al voltant del procés sobiranista. En aquest cas referit a l’enquesta que va promoure el Grup Godó a mitjans de febrer, i que va ser utilitzada (o grapejada) des dels diversos mitjans del principal conglomerat comunicatiu del país (La Vanguardia i 8 TV, especialment). Aquest article ens ajudarà a introduir-nos en el joc de la informació i desinformació que diferents sectors de comunicació juguen i com més vagi més jugaran en el procés polític actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!