Castell de somnis de Francesc Aguilar

Adivina qui diu això:

“ERC, SI, CUP, RCat i DC. Pel cap baix, cinc organitzacions que
aposten per l’estat propi. El sentit comú diu que són massa
grups, i diu una cosa encara més fonamental; que es fa molt
complicat confiar en unes sigles que professen un ideal molt ambiciós
i laboriós (la llibertat nacional), però que no tenen la capacitat
de resoldre la part més fàcil (posar-se d’acord entre elles).
Aquest obstacle, el de perseguir grans projectes, sense haver
enllestit un pas previ menut però indispensable, marca la
credibilitat, la feblesa moral i el poc magnetisme electoral
d’aquestes sigles.”

Això
ho diu el candidat d’ERC a les eleccions a les corts espanyoles del
dia 20N, Alfred Bosch (24/09/2011)…

Crec exagerat
parlar de feblesa moral. La incompetència i la moralitat són
aspectes diferents.

Tampoc tinc clar
el terme unitat: Què entenem per unitat independentista?

Ordenar una
candidatura unitària en una papereta electoral, amb els problemes
d’afany de protagonisme d’uns i altres, és més fàcil en un primer
moment, a pesar de les dificultats que presenta.

És molt més
difícil després mantenir l’acord quatre anys: Recordeu el cas de
l’edició anterior del Compromís al País Valencià i el cas de
Solidaritat Catalana amb Laporta a Catalunya ara. Pensar bé què
farem els quatre anys és una proposta realista i acotada en el
temps. En aquest sentit, Solidaritat Catalana fa una oferta clara per
al 20N per treballar junts en un cicle parlamentari a Espanya que
prioritzi la independència.

Aconseguir la
unitat entre les diferents forces polítiques en un projecte ambiciós
a llarg termini, un acord programàtic integral, no només destinat a
unes eleccions concretes, sinó un pacte de fons que contempli tota
l’acció de la coalició. Arribar a l’acord en una planificació a tots els nivells de govern des del municipal a
l’europeu per assolir l’objectiu de la independència. Aquesta és la
unitat que jo voldria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!