He assistit a dos actes electorals de campanya per les eleccions europees del proper diumenge dia 25 de maig:
El d’EU al Grau de Castelló el dimecres dia 21 amb la presència de Marina Albiol, candidata número quatre de la llista electoral amb l’eslògan “El poder de la gent” (arxiu 1).
El de Compromís avui dia 23 al Teatre del Raval amb el primer candidat de la llista de Primavera europea Jordi Sebastià presentant propostes ben semblants a les anteriors però amb somriures i una última notícia, que Compromís ha aconseguit que s’imputara als últims directius de RTVV i la directora de Comunicació d’Alberto Fabra hagué de presentar la dimissió (arxiu 2).
“Lo cortés no quita lo valiente”, la cortesia no exclou pas el coratge, he anat als dos mítings per proximitat i amistat però no podria votar cap d’aquestes formacions, la primera en clau espanyola i la segona en clau regionalista, quan n’hi ha un objectiu nacional d’escala ciclòpia a la torna de l’estiu.
La clau per a la meva tria del vot per a les europees és el reconeixement internacional del referèndum de Catalunya del dia 9 de novembre, empènyer i facilitar aquest acte democràtic de sobirania nacional #25Mvotem9N.
Com quan defensà el dret de llengua al Senat en Xirinacs, fent bandera i basant-se en l’Asturianu i no en el català.
Terricabres i Maragall entraran segur. A qui no s’espera és a Compromís.
Ahir mateix ho deia Gonsales-Pons: Compromís és el reflex de l’independentisme català.
I encara que refundador d’ERC que en sóc, de 1992, dels més vell i antics del partit, avui demane el vot independentista de principatins i balears per a Compromís pel País Valencià. Sempre s’ha d’empényer des del punt més feble. Perquè reforça la tota la resta.
Una abraçada.