De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

18 de desembre de 2010
Sense categoria
5 comentaris

Ai, Manel.

El meu fill –que just avui fa tretze anys- és un apassionat de Manel. Jo no puc estar-me d’escoltar Antònia Font. A casa, doncs, tenim els gustos musicals encarats cap a bandes que fa temps que no piulen. Però vet aquí que l’altre dia, a través d’aquesta plataforma que ens acull vam poder descobrir la novetat nadalenca dels Manel.

Sembla que la cosa es comença a moure, que ja tenen el segon disc enregistrat i que serà una realitat a primers de febrer. A la programació de primavera de l’Auditori de Girona ja hi figura l’anunci d’una actuació a finals de maig. Estan escalfant motors?  Ens sorprendran amb un segon disc tan bo o millor que el primer? Continuaran convidant al públic a pujar a l’escenari a cantar corrandes? Hauran millorat el repetori d’historietes introductòries de cançons? El meu fill de tretze anys ja patia però comença a veure-hi moviment.

 

I a ca n’Antònia, algú hi veu llum a la finestra?

 

  1. De tu passo…
    Pensava que era més gran que la meva. Bé, com que és altet, d’aquí tot.
    Doncs espera: a la meva filla saps què li agrada?: en JUSTIN Bieber (no sé com s’escriu). Saps d’allò tant horrorós?
    L’Enric bé amb els Manel, però la nostre… té miga. 
    I on és ca n’Antònia, maco? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!