Feliu Ventura
música i lletra
Salvem el Cabanyal i la llengua del Cabanyal!
Quan vaig anar a estudiar a València, el primer any, vaig viure amb uns companys de l’institut de Xàtiva en un piset aprop de l’avinguda del port. En aquest piset caloròs i humit ràpidament et senties pres i el teu ànim meridional-encara per domesticar- t’obligava a eixir volant (a falta de muntanya) cap al mar.
Al poc de temps vaig descobrir les llargues passejades pel Cabanyal.I als pocs dies de repetir l’operació ja desitjava -i em desitjaven- bon dia! tots els veïns que m’anava trobant. Prompte vaig decidir aprofitar per comprar alguna verdura i algun peix “bo”. I repetia “Bon dia!” “Bona nit!”, “adéu!”, “posa’m morralleta”, “qui és l’últim?”, fins i tot m’aventurava amb algun especialitzat “com està la mar!” molt poc creïble atès els tarongers i les garroferes de Xàtiva (Alacant -per interior-) que encara duia reflectits als ulls…
Tota aquella gent i aquelles cases em feien sentir a casa.
Per això quan vaig decidir publicar el meu primer CD i Marc Guardiola (dissenyador i ex-baterista d’Obrint Pas) em va proposar fer les fotos de la portada enfront del balneari de Les Arenes, primer vaig pensar que una vista marítima era alguna cosa molt allunyada de la meua essència, però després em vaig sentir més còmode pensant que jo sempre sabria aprop d’on es va fer la foto i recordaria tot allò… i aquell cabell impossible de pentinar!
Diuen que segons les vibracions de les cordes, la fusta d’una guitarra pot modelar-se per produïr unes característiques acústiques determinades i diferents a altres guitarres, fetes amb els mateixos models i les mateixes fustes. Així segons qui -i com- toca la guitarra, n’obté unes característiques especials i intransferibles.
Per això pense que el Cabanyal és el Cabanyal (entre altres coses) per les vibracions -durant anys- de les veus dels seus habitants valencianoparlants.
He llegit webs i blogs d’activistes joves, artistes, estudiants… a favor de la integritat del Cabanyal en castellà. I això, per tot el que he dit, no ho entenc!
El dia 31 hi ha una concentració a l’encreuament del carrer Reina amb l’avinguda dels Tarongers a les 12h.
Pel Cabanyal.
El volem sencer i viu!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També és la llengua allò que no hi volen, ni la gent del barri, nhji els que hi vagin i se’l facin seu.
Gràcies per la forma de dir-ho!
Aleix
Tot indret que faci que hom esw coneixi, es comuniqui i que faci que s’estimi, s’ha de protegir.
Des d’Argentona, pel Cabanyal.
Ferran
Per acurtar el camí ens van adrentar per un carrer estret del Cabanyal i on normalment no hi ha molt poca circulació de vehicles i es vam adonar que els xiquets que hi jugaven ens perseguien i amenaçaven defenent el seu espai al carrer, fent veure que no tornares a passar un altra volta que aquest carrer és seu.
Ho has clavat, Feliu: el Cabanyal deixarà de ser el Cabanyal si hi desapareix el valencià, d’igual manera que deixarà de ser-ho si finalment enderroquen la zona amenaçada. I totes dues coses poden succeir: una pels plans del govern valencià i l’altra perquè els joves i els xiquets del Cabanyal cada vegada parlen menys la nostra llengua.
Esperem trobar la manera de guanyar les dues batalles.
Un cabanyaler