Si compare el procés de creació d’un disc amb un viatge a peu, diria que ara estic començant a cordar-me les sabates…
Sí, sembla que tot comença en algun moment.
Si compare el procés de creació d’un disc amb un viatge a peu, diria que fa mesos que m’estic començant a cordar-me les sabates…
He tingut aquesta sensació avui, prenent cafè en un descans del “laboratori”. És una sensació familiar, l’he tinguda altres vegades, però avui ha vingut quan estava sol prenent un café a un bar de la meua ciutat.
El bar està presidit, com és habitual, pel rànquing de begudes alcohòliques, on les més buides són les que guanyen… Però el particularitzen una foto de gran format de la muralla del castell de Xàtiva i un cartell de la mani del 9 d’octubre de 2007 -ignore si aquest últim detall el converteix automàticament en “bar del rotllo”-
Fa un temps que hi vaig, està ací al costat, el cafè és bo i, després d’una breu apreciació meteorològica, et deixen parlant amb tu mateix -crec que sóc l’únic de la barra que no ho fa en veu alta (alguna cosa es mou al rànquing)-.
Doncs ha estat allà, amb el cafè sostingut amb dos dits, il·luminat pels llums intermitents de les màquines de joc i per l’insuportable reflex del sol sobre un cotxe aparcat, alleujat pel pas -també intermitent- d’alguns vianants opacs.
Ha entrat algú exigint el comandament de la màquina de tabac i he eixit de l’ensopiment. El cambrer, després d’uns instants amb mirada d’insubornable, ha activat la màquina i ha canviat el CD. Ha sonat una de les innombrables versions de l’estàndard del blues escrit per Robert Johnson “Sweet home Chicago”. Ja ho sé, jo hagués posat una cançó del país on t’embarguen el cotxe i el sou per cremar una foto, però un no pot triar sempre la banda sonora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest estiu em tocarà baixar a Alacant, Algemesí, Sueca, Xàtiva… No es que sigui cap suplici, sinó al contrari. Faré el Treball de recerca de les muixerangues i com no, les he de venir a veure.
Sueca perquè són “els nous” i jo formo part de la colla castellera que encara no té un any però estem amb moltes ganes i il·lusions de continuar i Algemesí, es que es bastant obvi.
Però sempre pintes Xàtiva tan bonica que la vull veure, ja.
Agafa’t el temps necessari per poder cordar-te les sabates. No fos cas que caiguessis perquè entramposesis amb els cordons.
I quin és aquest bar que jo no el conec?
Estic desitjant que arribes a la meta.
Moltíssima sort, Feliu!
he llegit aquest procés i m’ha encantat, que poètic, per això m’agraden les teues cançons, per eixa delicadesa eixe entorn, m’agrada!
per a quan el procés(II)?? esperava ara el dos i he vist això del Guillem Agulló…