Per uns una oferta en tota regla, per altres un brindis de cap de setmana, el cert és que el repte llençat ahir per Xavier Vendrell (si Mas es compromet a fer un referèndum d’autodeterminació, el fem president) no és pas tan lluny d’allò que ERC va argumentar en decidir el tripartit exprés: un cop constatat que CiU no tenia voluntat de fer avenços substancials en el camp nacional, ERC optava per intentar avenços en el camp social. Tampoc les fintes que estan fent diversos dirigents de CiU, un darrere l’altre, en especial Felip Puig i Duran i Lleida, van gaire més lluny del que ja sabíem: a banda de criticar la forma i l’oportunitat de la proposta… ara no estan per la feina, vénen a dir. Ah, ja s’entén! Vé a ser una cosa semblant al famós "això no toca!"
Malgrat les crítiques, que se’n poden fer i més d’una, al repte de Vendrell, caldrà reconèixer que té la virtud, si més no, de ser una proposta valenta que, a pocs dies del debat parlamentari sobre el desplegament de l’estatutet, introdueix elements novedosos i que dóna a ERC certa iniciativa ja que era evident que, en aquest àmbit, anava a remolc, si més no pel que fa a la societat civil. D’altra banda, pot obligar el PSC i ICV a pronunciar-se sobre un tema que sempre els ha estat certament espinós, en plantejar la qüestió en termes no pròpiament ideològics: Vendrell no demana que es recolzi el SÍ en el referèndum, solament demanan que se’n recolzi la celebració. Quin demòcrata podria declarar-se contrari a que sigui exercit un dret reconegut per Nacions Unides?
I ara no s’hi val a posar l’excusa, com han fet ja alguns, que el Parlament de Catalunya no té competències per a convocar referèndums ("és il·legal", s’ha dit): que no va ser pas ERC qui va anar un cap de setmana de gener a vendre’s l’estatut del 30 de setembre, ni tampoc ERC va demanar que els nostres conciutadans i conciutadanes hi votessin SÍ un cop l’amic Guerra i companyia li havien passat el ribot, oi que no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí convergència finta és per que la proposta de calçotada te poc de substancial i per que els republicans estan aparcant el tema molt ràpid. Si de veritat es creuen la proposta i va més enllà d’un simple calcul electoral del Sr Vendrell, el que han de fer es formular-la d’un manera clara i inequívoca.
L’autodeterminació és un dret. El que s’ha de fer sense manies és veure qui està disposat a declarar la independència quan hi hagi majoria suficient al parlament. La resta és marejar la perdiu… i ja està.