Mencionava la Lourdes Escardívol durant la seva intervenció a la II Trobada de Blocaires Santboians una qüestió que, ben segur, ens ha fet pensat a tots els blocaires en algun moment: és el tema dels comentaris que ens deixen als nostres blocs la gent que utilitza pseudònims o bé directament s’amaga en l’anonimat. D’això, de l’anonimat a la xarxa se n’ha parlat ja abastament en altres moments i altres fòrums però no deixa de ser una qüestió interessant de debatre.
Vagi per endavant que una de les coses que més m’ha agradat sempre d’internet és la llibertat (o, si més no, la sensació de tenir-la) per a fer el que vulguis i que, aquest fer el que vulguis, estigui completament a les teves mans, sense més limitació que les teves capacitats tècniques, el que t’ofereixi el servidor que uses o el temps que tinguis per a dedicar-t’hi, posem per cas. Ep!, que amb això tampoc vull dir que tot s’hi valgui, eh? Violència, pornografia infantil… tot això ha de ser bandejat d’internet i, faltaria més, de tota la societat. Vaja, que suposo que ja ens entenem amb el que volia dir més amunt.
Quan algú endega un bloc personal ho fa, en el fons, per tal de respondre a una necessitat personal de comunicar els seus pensaments, opinions, sentiments i tot, o bé per fer conèixer la seva faceta professional o artística, les seves inquietuds socials o polítiques, fins i tot hi ha gent que ha obert un bloc com a forma de teràpia… les raons poden arribar a ser innumerables. Però, en respondre a aquesta necessitat i posar en marxa un bloc, també fas una altra cosa: t’exposes en públic. I la gent que vulgui pot deixar-te comentaris: opinions, demandes, agraïments, desacords, a vegades t’afalaguen, a vegades et maltracten, sovint són educats, d’altres cops són uns maleducats que poden arribar a l’insult…
És un risc que assumeixes en la mesura que tu vols perquè, certament, i en funció del que t’ofereixi el servidor que allotja el teu bloc, tens opcions per triar. Pots permetre que la gent et deixi comentaris o no permetre-ho. Si ho permets, pots tenir l’opció que no siguin anònims, que no es publiquin fins que tu no els hagis vist i els validis com a administrador del bloc, sempre tens la possiblitat d’esborrar un comentari… Cadascú fa el que li sembla més convenient però els que ho tenim tot ben obert som, per descomptat, els que estem més exposats. Personalment, si bé és cert que no tinc per costum de respondre els comentaris que em deixen (de fet, també comento ben poc a altres blocs), mai m’ha passat pel cap d’esborrar-ne cap, tot i que recordo que, un parell de cops, veient com anaven pujant de to alguns “comentaristes” que aprofitaven el meu bloc com a fòrum de debat (i quasi d’insult), sí que vaig amenaçar de fer-ho.
Ara bé, si tothom sap que jo (i com jo, la immensa majoria de blocaires) sóc l’autor del bloc perquè mai me n’he amagat i no cap a la meva manera de pensar per què la gent s’amaga darrera de l’anonimat o de pseudònims per deixar comentaris als nostres posts. Imagino que no hi deu haver una única raó: el alguns casos pot ser vergonya o fins i tot pudor, en d’altres simple covardia (ep!, i que n’hi ha un fum, de covards), en algun cas pot arribar a ser directament ganes de fer mal. Em consta que hi ha qui opina que aquestes opcions, especialment l’anonimat, no haurien de ser permeses a internet: no hi estic gens d’acord, jo. I, per això, seguiré admetent, si no ho fan amb un llenguatge barroer o insultant, comentaris de vergonyosos, pudorosos, i, sobretot, malintencionats i covards que s’amaguen darrere la pantalla del seu ordinador: malgrat tot, seguireu sent benvinguts a ca meva. Que, si volem llibertat, n’hem d’assumir els riscos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Busot”; “El pou comú”; “Girona confidencial”; “Les fonts que rajen”; “molins reials”, etc, etc.
Decenas de Blocs anónimos aparecen, rajan, y un buen dia desaparecen de la red sin que se sepa quién hay detrás, a pesar de que a menudo hay un hilo argumental, un nexo de unión entre estos blocs anónimos claramente difamatorios y la ideología independentista representada por erc.