Arran de com va anar la II Trobada de Blocaires Santboians, tot recordant el perfil dels assistents em venien al cap tota una sèrie de reflexions que, de mica en mica, m’agradaria de compartir amb tots vosaltres.
Vaig començar a donar-li voltes a tot plegat, en constatar la mitjana d’edat dels qui van venir a la Trobada: jo diria que el més jove no tenia menys de 35 anys. Ens consta que, a Xarxa Santboiana, hi ha blocs enllaçats de gent molt més jove que tot això, els seus blocs són dels més actius i, tanmateix, no acostumen a participar en aquests actes presencials. Quan nosaltres ens els platengem, aquests actes, ho fem des de la perspectiva de “desvirtualitzar-nos”, de conèixer-nos les cares, de compartir les nostres experiències a la xarxa de tu a tu… però això als més joves no els interessa. No crec, però, que aquest desinterès pels actes presencials tingui a veure amb el tòpic aquell que sosté que els joves d’avui dia passen de tot i totes aquestes coses: si així fos, si passessin de tot, suposo que no escriurien als seus blocs i no penjarien les seves fotos al fotolog, per exemple. Jo diria, a risc d’equivocar-me, que la història va per una altra banda: tenen tan interioritzada la xarxa i les possibilitats que els ofereix, porten tants anys treballant amb internet, ho troben tan natural, que no senten aquesta necessitat de desvirtualitzar-se perquè ja enraonen, ja es veuen, ja comparteixen experiències per internet. Necessitat que, potser, sí que tenen (tenim) aquells a qui totes aquestes tecnologies ens han arribat ja a l’edat adulta i, a diferència d’ells, sí que ens sembla natural que ens trobem i coneixem en persona.
Una reflexió porta a l’altra i penses: si això fos com et sembla, ens podríem plantejar el fer també trobades virtuals, utilitzant noves tecnologies i aplicacions com ara el Skype, el Twitter, el Qik i tantes altres. Però, mira tu, aquí topem amb altres problemes: ¿hi ha espais públics a Sant Boi que estiguin preparats per a fer una cosa així? ¿Quants Casals de Barri, per exemple, disposen de wi-fi? ¿A quants hi ha una banda d’internet amb prou capacitat per suportar el tràfic que una activitat així generaria? ¿Seria possible fer a Sant Boi una trobada de l’estil que es va fer a Granollers arran de la Catosfera 2008? ¿Amb desenes i desenes d’internautes connectats a l’hora al wi-fi, emetent les xerrades en directe per la xarxa, actualitzant els seus blocs i/o webs en temps real?
Dissortadament, la resposta, ara per ara, és que no, que a Sant Boi no seria possible fer una cosa així… Ara tampoc es tracta, entenguem-nos, d’embogir i arreglar les coses en tres setmanes, però sí que em semblaria adequat que, de la mateixa manera que, per exemple, hi ha un Pla de Biblioteques, també caldria tenir una mena de Pla de d’infrastructures per a TIC’s. Si els blocs santboians comencen a ser referents en alguns sectors de la xarxa, es podria començar projectant a Sant Boi un centre que també sigui referent en noves tecnologies, un autèntic node territorial. La resta, si tenim clar on volem anar a parar, arribarà de mica en mica. Haurem de parlar-ne, em sembla a mi… i no hauríem de trigar gaire que, si l’arròs es cova, en noves tecnologies allò que avui és nou, demà ja és vell!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, el node territorial ja existeix. És el Citilab de Cornellà!
Si Viladecans ja té l’Àtrium, a Sant Boi que li deixaran tenir?