… i fàstic i vergonya i tot en algun moment!!! Això i més és el que em produïu des de fa dies, estimats candidats (i candidata) a dirigir ERC. Em semblava, així ho tenia entès, que havíem quedat que el debat previ a les eleccions internes del proper 7 de juny i a la jornada congressual de la setmana següent havia de restar circumscrit al terreny de les idees. Però no, ja veig que no. Ara toca llençar-se rocs pel cap (encara sort que, de moment, només són rocs verbals). Doncs voleu sabeu què?
Que ja no em queda a penes ni una engruna del respecte (poc o molt) que us havia pogut tenir. Si vosaltres no en teniu per la militància, què voleu? A veure si ens entenem: vosaltres no sou res, però res de res, sense nosaltres, els i les militants, tots, des dels que penquen cada dia pel partit fins els que es limiten a pagar la quota i prou. ERC som nosaltres i vosaltres hauríeu de ser la nostra cara pública i poca cosa més. Però, hores d’ara, la nostra cara pública ens avergonyeix. Farts i tips de vosaltres, la temptació es d’enviar-vos a pastar fang i, qui sap, potser ni anar a votar (o votar en blanc) el dia 7. Però no ho farem perquè sempre queda l’esperança de poder canviar alguna cosa, l’esperança que l’endemà sigui gestionat amb més seny i amb més respecte del que esteu mostrant aquests dies. Vet-ho aquí, a la fi anirem a votar perquè som assenyats, qui ho havia de dir, oi?
Ara bé, no ens ho poseu fàcil, gens fàcil: uns heu muntat un “aparell” que asfixia la discrepància, d’altres heu anat de viatge a l’altra banda dels Pirineus sense que ho sabés el partit (ep!, que no critico que s’hi anés, eh?, sinó que no s’hagués comunicat: allò que dèiem del respecte…), uns més us heu comportat com autèntics rapinyaires la nit mateixa de les darreres eleccions i uns altres més sembleu sortits d’una novel·la del Pío Baroja ambientada a l’època dels carlins. I, al vostre voltant, al de tots vosaltres en major o menor mesura, hi ha uns estols d’oportunistes i grimpadors que fan autèntica feredat. Què hem de fer, doncs? Sí, i tant, sempre queda l’alternativa de votar gent de diferents candidatures per a cadascun dels càrrecs però automàticament ens esfereeix el dubte de si sereu capaços de gestionar un resultat que ens proporcionés un President dels uns i un Secretari General dels altres…
Sempre he pensat, i ho he dit i portat a la pràctica, que els “líders” no són l’important d’un projecte, que l’important és el projecte en ell mateix. Ara ens obligareu a fer una tria que no farà content ningú. Doncs bé, haurem de fer-ho, i ho farem. Començaré a pensar seriosament a qui aniré a votar perquè, per ara, només tinc clar qui NO votaré…
P.D.: per cert… d’on surten els calés per omplir pavellons, palaus i tot això?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema, company, és que en marxar a Perpinyà va avisar… i qui va rebre l’avís ho va filtrar, i després es va apuntar al carro de Duran i Lleida criticant-lo des de dintre per haver anar a parlar. És la primera pedra en el camí que li va posar ja-sabem-qui…
… la pregunta de la P.D.: “d`on surten els calés per omplir pavellons, palaus i tot això ?
Ahora comprendes la “larga mano” del todopoderoso Vendrelletti, con la “captación” de una parte de la nómina de los funcionarios de los departamentos “de ERC”; o el misterioso “cese” de hostilidades contra los peajes, y la posterior “condonación” de intereses de un préstamo de 12 millones de euros en La Caixa…
Comprendo que todo el proceso de elección de la (nueva ?) cúpula de erc te provoque enojo, cansancio, aburrimiento, asco y vergüenza. Pues si a tí, que eres militante, te provoca todo esto, imagínate lo que puede pasar con los simples votantes, o potenciales votantes, o ciudadanía en general. Lo mismo multiplicado por 2014.
Y es que además no puede ERC ni siquiera presentar una buena hoja de servicios, ni a nivel local ni a nivel de la Generalitat.
El Conseller de comercio (Huguet), que dice defender el comercio local, tiene pendiente cerrar una gran superficie ilegal en Sant Boi. A qué espera ?. Ese mismo conseller que considera que el Plan Bolonia es bueno para Catalunya, en contra de la opinión de toda la comunidad universitaria, especialmente de los estudiantes, a quien este plan va a exigir tener por lo menos un máster para poder ejercer en el mundo laboral o académico. Se lo va pagar él ?
O tu cabeza de lista local, defensor a ultranza de puigcercós, que critica mucho al Conseller Maragall por la supresión del bachillerato nocturno, y calla cuando su candidato a presidir Esquerra se apunta al “liberalismo” y a la “meritocracia” postulados defendidos precisamente por el Conseller además de CiU y el PP. Al subirse en el coche oficial, “extravió” el bagaje progresista. Acabará queriendo hechar a los inmigrantes.
Y las meteduras de pata de Carod… esas son antológicas.
Con este panorama, qué te queda ?
Votar a Uriel Bertran, no ?. Y para Secretario General ?
No hay que desesperar, aunque debes estar preparado para ver y escuchar cosas mucho más gordas aún.