LA PELL DE BRAU
Taller personal de J. Soler i Àlvarez
Avui, tot llegint el Bloc d’en Carod he de dir que escriu allò que molts i moltes militants sabem bé d’en Rafel.
Home tímid de paraules però ferm d’objectius, acostuma a fer senzill allò que sembla complex. Home d’empresa, sap treballar sobre objectius concrets i clars, tant a curt, mig com llarg termini. Quan es proposa una cosa, la fa, i molt bé ho saben els companys i companyes de la Federació de Barcelona amb el concert econòmic pels 11 casals. Com també ho saben a la Secretaria General de l’esport, les Seleccions Catalanes, i el departament de Vicepresidència.
En Rafel no és un home que s’ompli de paraules sense contingut ni amb afany de discursar. Quan en diu alguna, la FA, no com d’altres.
En Rafel és la nostra garantia de fer créixer ERC i, sobretot, d’obrir-la a la ciutadania, oxigenar-la en la seva estructura i acabar amb els sectarismes interns que no beneficien a ningú.
Josep – Lluís Carod – Rovira, el nostre president, diu allò que sabem i exposa allò que heu de saber. N’estic plenament d’acord amb ell. Us adjunto còpia de l’escrit del seu bloc personal, http://www.carod.cat/seccions/bloc/bloc.asp que diu així:
“En Rafel Niubò és home de poques paraules, però de molts fets. Parla poc, pausadament, amb un to convincent, sense alçar mai la veu, de forma reposada i tranquil•la. Va per feina. És dels que resol problemes, enlloc de plantejar-ne, perquè pertany a la categoria de polítics especialitzats a trobar solucions, per difícils i complicats que siguin els obstacles. Defensa la seva posició amb vehemència, però també sap transigir quan cal. He treballat amb ell colze a colze, tant al govern com al partit, i ho haig de dir amb tota rotunditat: Rafel Niubò és un polític sòlid, rigorós, solvent, d’aquells que mai no et fa quedar malament i de qui no t’has d’avergonyir perquè et representi, ans tot el contrari.”
“Quan alguns encara es pregunten què fem al govern, el Rafel pot exhibir un ampli historial de gestió, curull d’èxits. Catalunya té en aquests moments tretze federacions esportives reconegudes internacionalment. Per a alguns, encara són poques, és cert, en volem més, però tampoc no hem d’oblidar que, durant 23 anys de governs anteriors, només n’hi va haver una –si, una- de reconeguda. I bona part d’aquest èxit es deu a la gestió pacient, insistent i obcecada del Rafel Niubò: la bona coordinació amb l’Institut Ramon Llull pel repte de Frankfurt, les negociacions amb el Govern d’Andorra i el Balear, l’arquitectura institucional que anem construint a l’àrea d’Afers Exteriors i un llarg etcètera, fet de tenacitat, capacitat per a la negociació i saber navegar per mars en tràngol, sense perdre mai de vista el port on arrribar.
En Rafel em comenta moltes vegades que el problema que tenim els catalans és que no ens creiem que podem guanyar. I té raó. Ens falta autoestima, ens falta creure més en les nostres possibilitats com a país. És un optimista sensat, que tant al govern com al partit ha demostrat que hi ha un independentisme que va associat a eficàcia, a èxit i a victòria. Aquest home és una màquina, amb les idees clares, incapaç d’apalancar-se en un càrrec o de llençar la tovallola davant les adversitats. A l’empresa privada va crear (1977) una escola esportiva a les Corts, amb 4 monitors que, transformada en Unió Barcelonina d’Entitats Esportives (1987), compta ara amb 80.000 afiliats. Quan el 1993 va entrar a presidir la Confederació Europea d’Esport i Salut, se la va trobar amb 2 milions d’afiliats i, en deixar-ne la presidència (2003), aquests s’havien ja convertit en 15 milions!!!
En assumir la presidència d’ERC a Barcelona (2001) va fer passar el partit de només 500 militants a més de 1300. En Rafel ha entrat en política perquè s’estima el seu país i vol que funcioni millor i, en tot allò que pugui, que Catalunya sigui el millor. Amb un aspecte físic inconfusible, alt, ben plantat i els cabells blancs que l’identifiquen, en Niubò és una persona de paraula, lleial i noble. I si no fos que pot sonar a una mica cursi, és també i, sobretot, una bona persona i, al capdavall, això és el que més compta a la vida. Patriota i competent, bona persona i d’esquerres, mai no s’ha mogut si no era per objectius ambiciosos per al seu país. A Catalunya i a ERC li cal gent com Niubò, al capdavant. Per això crec que és el millor candidat a la secretaria general d’ERC, el més capacitat per arromangar-se, entrar a la seu de Calàbria i convertir-la, veritablement, en la seu nacional d’un partit modern, obert, descentralitzat i amb vocació de majories. Per tot això el penso votar aquest dissabte, per tot això votaré el tàndem Benach-Niubò.”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si niubó es aquest, estàs ben equivocat, un sectari de pebrots, nomès cal parlar de les seves empreses