LA PELL DE BRAU
Taller personal de J. Soler i Àlvarez
BALTASAR PORCEL, NOU PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES
El jurat del 39è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural ha decidit guardonar a l’escriptor Baltasar Porcel per la seva contribució a la vida cultural dels països catalans a través de la seva obra i trajectòria com a autor, periodista i crític d’art. El mallorquí ha rebut el premi, dotat amb 30.000 euros, durant un acte festiu que s’ha celebrat al Palau de la Música Catalana amb la presència de personalitats del món de la política i la cultura.
Aquest guardó otorgat per Òmnium Cultual es va instituir per primer cop l’any 1969 amb la voluntat de reconèixer a aquelles persones que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual hagi contribuït de forma notable i continuada a la vida cultural dels països catalans.
Un dels membres del jurat, Vicenç Villatoro, ha assenyalat que ‘sense cap dubte’ la persona i obra de Baltasar Porcel té una ‘correspondència absoluta’ amb les bases d’aquest premi. Villatoro n’ha destacat la seva ‘ambició’, ‘profunditat’ i ‘densitat excepcional’ com a escriptor de narrativa però també en altres gèneres, com l’assaig, els llibres de viatges o obres de teatre. ‘Constitueix una de les grans obres de la literatura catalana contemporània’, ha dit, ‘una de les més conegudes i una de les millors cartes de presentació de la cultura catalana de cara a l’exterior, acompanyat d’una personalitat que el seu compromís amb la llengua i la cultura catalana l’ha fet tant com l’ha proclamat’, en el sentit que ‘el seu màxim compromís ha estat la seva obra, que l’ha practicada mès que no pas l’ha proclamat retòricament’.
Per la seva banda, Baltasar Porcel s’ha mostrat content de rebre aquest premi a la seva trajectòria i ha assenyalat que aquest 2007 està essent un ‘any curiós’ ja que ha complert setanta anys, ha superat un càncer i li han dedicat un cicle a La Pedrera que es va fer la setmana passada amb experts de diferents àmbits que van analitzar aspectes de la seva obra literària.
Respecte a les paraules de Villatoro, Porcel les ha corroborat tot dient ‘jo sóc la meva obra’ i ‘aquell que escriu, pensa i llegeix’, i ha reconegut ser un ‘descendent’ de clàssics grecs com Homer o Heràclit, perquè ‘m’han fet veure que allò que penso i dic ja ho han pensat i dit altres persones abans’ i això vol dir que ‘no m’equivoco’.
Recordant anècdotes de la seva infància, el mallorquí ha explicat que la seva passió per la literatura catalana va començar als catorze anys quan el capellà del seu poble natal, Andratx, se li va acostar amb tres llibres a la mà, els primers que veia escrits en aquella llengua: ‘Tres viatges en calma’ de Gafim, ‘Flor de card’ de Salvador Galmés, i ‘L’hostal de la Bolla’ de Miquel S. Oliver. ‘Quan vaig llegir-los em vaig quedar veient visions, perquè no comprenia com tot allò que deien aquells llibres era jo’.
El seu poble ‘petit’, ‘pobre’ i ‘aïllat’ i la seva llengua materna, el català, que havien mantingut durant 700 anys els seus avantpassats des que van arribar a Mallorca procedents de La Provença, li han servit com a punt de partida en la seva obra. ‘Les paraules arbre o mort les vaig aprendre dins un entorn i estan encarnades amb la gent d’allà’, ha dit, però sense fer ‘costumisme’ perquè del que parla no és del seu poble en concret sinó de l’ésser humà en general. Els seus personatges ‘creuen molt en les seves passions i intenten fer-se amb el seu destí, que és fruit de l’instint i no pas d’elements com la geografia’.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Grandiositat patètica de personatge de tragèdia grega la de Porcel avui al Palau de la Música en agraïment pel Premi d’Honor
de les Lletres Catalanes. Ni Homer ni Ulisses, com volia Villatoro, ni
la pròpia obra com ectoplasma d’ell mateix, com deia ell, sinó Orestes
o Agamèmnon, posseïts pel déu. La «pàssia», el sofriment, la passió, la
malaltia, el pathos, tot li ha esclatat en un borboll incontenible de Suplicant
en cerca de simpatia, de compassió. Ha acudit a Heidegger per explicar
les seves «lletres catalanes» sorgides del món d’Andratx, quan la mare
els feia sentir l’udol del gos, «es ca que luda», que a les nits de
lluna udolava per avisar la mort i veien la mort passar en cerca de
l’elegit. Ha il·lustrat la seva opció metafísica apel·lant a Heidegger.
La llengua té ànima, la literatura és la casa de l’Ésser i no
l’expressió de la contingència, situada històricament. Metafísica
versus sociologia. Penses escriure Lletres Catalanes, però en realitat
és l’Ésser de les lletres catalanes el que escriu en tu.
«El
pensament de Celan sobre aquests problemes sembla més aviat teològic
que profà. Entén el llenguatge com a casa de l’ésser (Heidegger), i no
els llenguatges com a finestres de l’ésser (Llull)». Antoni Pous, Traduccions de Celan.
Arnau, som a l’Sprachgitter que Pous tradueix per Reixa de locutori?