EUROTOPIA

Com jo deia, aquestes últimes eleccions al parlament de Catalunya, eren un ‘Va de bo’ no es tractava de seguir pilotejant, escalfant, començava la partida … Suposaven un veritable ‘estrès test’ al poble de Catalunya i com no podia ser d’una altra manera, aquest ha respost amb un fort increment de participació.

S’ha fet molta aritmètica sobre els resultats en la seua vessant nacional i social, jo vull fer-ho des d’una altra visió més lateral.

Si com la interpretació més objectiva dels resultats, han suposat una victòria clara de l’independentisme i l’esquerra, ha suposat un canvi radical en el Statu Quo de Catalunya.
Si considerem el Statu Quo en el 2010 format per CiU, PSC, i PP,-el C’S està fonamentat precisament en l’oposició a aquest- aquest va aconseguir un 69,18%. Com a conseqüència de la manifestació del 11-S, va obligar a CiU a sortir- se’n del Statu Quo i avançar les eleccions, i el PSC a sortir- se’n també, amb una proposta federal i el dret a decidir que el va enfrontar amb el seu soci el PSOE. ICV que ja ho havíem alineat fora del Statu Quo, radicalitza encara més la seua postura, fins i tot posant en risc part del seu electorat d’EU, com a conseqüència, el suport al Statu Quo a Catalunya queda reduït a aquestes eleccions del 25N a un exigu 13% del partit nacionalista espanyol el PP, pràcticament el que tenia.

Per descomptat els dos partit han perdut suport (CiU un 8% i PSC un 4%) però no a favor del Statu Quo, del qual el PP era l’únic representant i només ha crescut un 0,66%, sinó tot el contrari, per desconfiança a la veritable aposta d’aquests.

Tot això amb un creixement de la participació 10% que posa en evidència que al poble quan se l’atén, respon i no queden dubtes que hi ha un rebuig total al Statu Quo actual, sense pors a soberanismes, republicanismes o esquerranismes.

Per això, en aquesta situació, és imprescindible realitzar el referèndum el més aviat possible, perquè suposarà un nou stress test, no només per a Catalunya, sinó més important encara per a Espanya, de la que necessitem amb urgència saber la seua veritable situació. Un paradigma sens dubte molt diferent del deslegitimat actual.