Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

27 de març de 2012
Sense categoria
25 comentaris

Pujol, Secretari General, no ens confonguis!

CDC és independentista. Si el 91% dels delegats al Congrés, delegats que representen el conjunt dels afiliats al partit es declaren independentistes, CDC ho és. No es pot negar.
 
CDC és un partit, no és una nebulosa, una marca, una empresa, és -com tots els partits- format per un nombre de persones que s’han agrupat identificats amb una determinada ideologia i objectius col·lectius que es volen aconseguir, afiliats per a fer-ho possible. Sense aquelles persones -poques o moltes- l’existència d’un partit no és possible.
I els afiliats a CDC són majoritàriament independentistes. Ni pots, Secretari General, ni has de negar-ho perquè els negues el que són.

La CDC de l’any 2012 no és ni un moviment ni una plataforma, és un partit, el més important -en nombre d’afiliats- de Catalunya, el partit majoritari al Parlament des de la recuperació de les Institucions per voluntat de la societat catalana, és el partit que ha governat durant anys el país i que ara el governa. No és un moviment ampli, com en alguns moments s’ha dit,  sinó un partit en moviment, dinàmic, que té un objectiu final, el que Catalunya sigui un Estat lliure.

No es pot confondre CDC amb Catalunya. CDC és independentista, Catalunya encara no ho és en la seva integritat. La tasca de CDC, governada pel seus President i Secretari General és ampliar el nombre d’independentistes i conduir Catalunya fins a la independència. 

Els delegats de CDC al Congrés han parlat amb claredat, que els eufemismes no ho desvirtuïn. El partit t’ha donat la seva confiança. No el confonguis, ni a ell ni al creixent nombre de partidaris de la independència de la nostra societat. 

  1. Està molt bé això que dieu. Però si el vostre secretari general, que vosaltres heu escollit, diu el contrari el dia següent al Congrés, i els vostres liders se senten molt còmodes pactant a totes bandes amb el PP, doncs llavors hi ha una contradicció flagrant entre les bases i la cúpula.
  2. Benvolguda:

    Com a ciutadà que rebo informació, i la cerco, sobre el pols polític del país, he assistit, novament, al joc de destrobades en les afirmacions que emanen de CDC, aquests darrers 3 dies.

    CDC, que jo hagi llegit, no s’ha definit, en aquest Congrés de Reus, com a “independentista”. No ha canviat la seva declaració fundacional, ni ha modificat els Estatuts de la formació, ni tan sols no ha proposat de fer-ho. No ha aprovat una “carta estratègica” ni res de similar, que l’obligui a, per exemple, celebrar un Congrés extraordinari per a debatre de manera explícita una modificació dels seus textos fundacionals i legals en clau independentista.

    Si bé comparteixo amb vostè que la majoria actual de militants de CDC s’hi senten o s’hi consideren, d’independentistes, el Programa de Govern que s’aplica en l’actualitat no ho és. Tampoc no s’ha convocat l’electorat català a l’entorn d’una proposta de Govern que treballi i avanci amb un calendari explícit cap a la Independència.

    Amb franquesa, i després d’haver-hi militat una colla d’anys, la situació actual de CDC em recorda la d’ERC a finals dels anys 80. La majoria del partit començava a ser independentista, el secretari general entrant començava a dir que n’era, després d’anys de ser “autodeterminista”; però no hi va haver, fins al cap d’anys, el 1992, una proposta mínima que permetés saber que ERC es comprometia amb la Independència. Fins i tot després, quan va conformar el tripartit, va arribar a desdir-se’n, i així fins ara.

    Si uns i altres no abandonem el tacticisme, si no som honestos amb els papers que aprovem, amb els processos que diem iniciar, i en iniciar-los realment, més val que, almenys, deixem de desqualificar-nos.

    Em sap greu, però el Sr. Oriol Pujol té raó, quan ha dit que CDC no és independentista. Ara és a les mans de tots els militants que n’esdevingui, deliberadament. I endavant!

    Molt cordialment. 

  3. Benvolguda Carme-Laura,

    Vagi per endavant el meu respecte pels idealistes que encara hi ha a CDC.  Des del meu punt de vista, tot això són focs d’encenalls.  CDC no lidera ni té cap intenció de liderar la societat, ans al contrari li va molts anys al darrera.  Com a botó de mostra, aquesta tèbia definició un cop ja hi ha majoria de sís i fins i tot LV española en parla del tema.

    L’estratègia de CDC és clara, anar marejant la perdiu mentre s’esgota la legislatura… com de costum.  Si no, que ens expliquin quanta gent hi ha a la Generalitat començant a preparar aquest escenari del que parlen tant.

    Qui inventaria els actius d’Espanya a Catalunya i en fa un pla de protecció? Qui defineix l’acció exterior un cop el Parlament inicia el procés?  Qui ha calculat els fons que necessita la Generalitat per afrontar un periode de transició amb garanties?

    La resposta, Carme-Laura ho saps prou, és que no hi ha absolutament ningú i que el pla A, B, C i fins a la Z d’en Mas és aconseguir oxigen del PP per anar tirant.  CDC, “pels seus actes els coneixereu”.

  4. No voldria estar-me de felicitar CDC per les decisions preses en el seu darrer congrés en el tema nacional. Obren una porta a l’esperança en la lluita per la llibertat. Per bastir una Catalunya lliure, amb un estat propi.

    Pere Meroño

  5. Penso que el més preocupant no és que CDC s’hagi declarat independentista, ja que la gent pot arribar a entendre-ho gairebé tot i, si es fa pedagogia positiva, una majoria de la societat catalana pot entendre la independència. El problema és qui es posa al capdavant del projecte i, al meu entendre, l’Oriol Pujol no és una persona capacitada. En el seu discurs inicial ja fa dues cagades monumentals: la primera és insultar Espanya, quan el 80% de la població catalana té arrels espanyoles; la segona és acabar el discurs amb un “perdó”, sense entendre les paraules del seu pare (el que deia Pujol pare en el llibre és que ell demanava perdó als fills, no que els fills li haguessin de demanar perdó; curiosament, ningú s’ha fixat en aquest detall).

    D’altra banda, com diu molt bé el del PSOE gironí a l’Avui, CiU està obrint molts focs i no sembla que treballi seriosament on cal treballar, que són les instàncies internacionals. A no ser que ho tinguin molt amagat, no sembla que estiguin negociant amb l’Obama, la Merkel, etc.

    Un procés portat per persones poc capacitades i amb un full de ruta desencertat acabarà sense cap dubte amb un nou fracàs.

  6. Que ningú no s’enganyi. A CDC, i a tot CiU, tenen els papers ben repartits, i tot més o menys calculat. Uns faran de policies bons i altres de dolents, per a continuar mantenint el seu poder i al poble enganyat.

    A militants com Carme Gil els toca fer el paper “independentista” i “reivindicatiu”. I a altres, el paper del “seny”, el pacte i l'”ara no toca”. I anant reinventant la tàctica una i altra vegada, per a mantenir la gent enganyada i mantenint ells el poder.

    CDC i CiU és com un cos de policia que fan el teatre, uns fan un paper de durs i d’altres fan un paper de comprensius amb el detingut, i tot per a enganyar-lo, manipular-lo i treure-li la informació o el benefici que vulguin. Això mateix fan amb el poble. I a l’hora de fer política real, van a entendre-s’hi amb el PP, o el PSOE, segons qui mani, a Madrid, que és on està el poder, que és l’únic que vol CiU.

  7. Un exemple que volia comentar: la declaració que diu Carme Gil de CDC com a independentista és com si jo em compro un xandall i unes bambes i em declaro esportista, però mai no alço el cul del sofà.

    Ets el que fas, i CDC queda clar el que fa.

  8. INDE-SIN-ENTER. Un estat propi confederal a Catalunya amb l’estat espanyol i seleccions nacionals pròpies sense independència?

    No es possible, si España no vòl. 

  9. Sí, és molt fotut per a tots aquells que s’han passat la vida dient mal de Convergència, que si són uns botiflers, que si són uns regionalistes etc.. i de cop veure que sempre han estat errats.

    L’única tactica que ara poden usar no és altre que la que fan: dient que això només és propaganda, que mai no ens portaran a la independeència etc.

    Tan equivocats com sempre!

  10. Si us plau, si us plau, senyors i senyores de CDC, no ens lïin ni ens enganyin.
    Catalunya serà independent quan vostès vulguin. Vostès!
    No les espanyes…. Vostès!   Siguin valents i valentes!!!! EScriguin la nostra història amb paraules de respecte. Restitució de CAtalunya, si us plau…

    Núria    

  11. Em sambla que la Carme Laura resulta ser més poble que partit. A Catalunya els partits van força endarrera respecte a la gent, Més aviat no ho atrapen.  No s’adonen que deixen als catalans orfes de representació. Tindrem un problema gros. Espero que el moviment que hi ha els obligui a espabilar-se. Si no, no s’hi veu sortida.

  12. Com diuen la majoria de comentaris, jo també crec que CDC no és independentista, però en canvi no crec que això sigui degut a que pacta amb el PP (es pot pactar amb el diable si és per aconseguir al independència), ni per si diuen o no diuen que ho son (les paraules se les emporta el vent). Aquí l’únic que val son els fets, i el projecte. Amb això hem de jutjar els partits i amb això hauriem de decidir el nostre vot si és que volem la independència.

    I per descomptat, un projecte no és un viatge a Itaca. Un projecte és un PLA, amb un CALENDARI, i un PRESSUPOST (és a dir una estimació dels recursos que ens pot costar el PLA).

    I malauradament, aquest projecte no l’ha portat fins ara ni CDC, ni Unió, ni ERC. Només Solidaritat ha parlat de com fer-ho i amb quin calendari. Em penso que ja és hora que tant ERC i CiU, per contres de mirar-se amb tanta por i fons i tot ràbia a Solidaritat, el que hauria de fer és comprometres amb un projecte concret per la independència amb passes intermitges mesurables.

    Veurem en les properes eleccions, com CiU no es presentarà amb un programa per declarar la independència en la propera legislatura. A partir d’aquí, qui vulgui seguir votant a CiU us puc dir a què estarà contribuint: a que CiU continui dient que el País encara no està preparat per a la independència. El País ho estarà quan CiU vegi que perd vots cap a partits que tenen la declaració d’independència en el seu programa electoral.

    Per dir una única cosa bona que he sentit del Congrés és que diuen que promouran el debat. A veure si és veritat. Seria la primera vegada que ho fan.

    Un ex-militant de CDC des que Pujol va pactar amb la majoria absoluta del PP d’Aznar a canvi de res. Considero que el temps m’ha donat la raó en deixar de ser militant.

  13. habitualment destraler, seriós i comentat manta vegada:

    Convergència democràtica de Cataluña té d’independentista el que “la Banda de l’empastre” d’orquetra simfònica.
    Si en Partal té a bé sancionar-lo com a presentable llegeix-vos el comentari que li he desat en el “Café bàltic (3)”. Eixiu-vos ja del partit paraespanyol eixe que vos enganya a totes les persones de bona fe.
    Convergència té la seua raó de ser mentre el pro¡incipat iga una colònia sota España. Això és el que mai heu entés.

    Cordialment i estima.  

  14. És un fet demostradíssim que cada cop que el Coc para del pretès independentisme de CiU (no confondre amb nacionalisme), hi ha una reacció en cadena en contra: és evident que la gent no el troba creíble o que, al menys, el troba prou difús per no prendre-se’l seriosament. Atès que aquest caràcter difús és el que preval, també, en altres aspectes, jo diria que l’única fita clara i gens difusa per a CiU és l’econòmica neoliberal: destruir el que és públic en benefici del que és privat. Això, a diferència de totes les altres coses, és claríssim i sense ombra de dubte… I si això s’ha de fer amb la senyera, s’hi fa, i si no, no s’hi fa. És claríssim quina és la fi i quina és el mitjà. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!