No fou ni la primera manifestació d’estudiants ni en serà l’última, n’he viscut moltes i en temps diferents, però no totes amb amb accions violentes sostingudes com les d’ahir : ocupar el Rectorat, irrompre en un programa de ràdio d’una emissora, cremar mobiliari públic i privat, atacar entitats , apedregar els mossos … No fou la manifestació pacífica en què els llibres són el missatge, el grupuscle dels aldarulls en construeix titulars i guió.
Pels eslogans corejats la manifestació tenia com objectiu atacar la política restrictiva pressupostària del Govern català i ho feia amb més força i contundència del que l’oposició política podria aconseguir.
La realitat econòmica catalana avui no és dolça certament, ben al contrari és dura, quasi asfixiant però és sabut que el seu origen és polític, provocat pel permanent espoli fiscal que Catalunya pateix per part del Govern espanyol. I malgrat és aquest un fet conegut els nostres estudiants no el coneixen.
Els estudiants han cridat en català però s’han manifestat com si fossin espanyols.
Quin significat extraordinari no hagués tingut la manifestació d’ahir si, a més de criticar i combatre les retallades del nostre Govern, les proclames i pancartes haguessin reclamat el final de l’espoli fiscal i la independència de Catalunya!.
…….que les proclames i pancartes haguessin reclamat el final de l’espoli fiscal i la indepència de Catalunya ?
I ho diu Vostè, tota una Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ex-consellera vaja.
I vostè perque no aprofitava el seu càrrec i influència a totes les seves intervencions orals, escrites, en reunions, en informes o sigui totes les opotunitats que va tenir per fer aitals proclames que ara n’exigeix als altres ?. Això de l’indepèndentisme activista que reclama movilitzacions al carrer li agafat de tot just ara ?
Aquest escrit seu,no se si és pura hipocrèsia o senzillament cara dura. I li prego em perdoni la franquesa no se si espanyola o catalana. Vostè veurà.
de més temps, cada diumenge. Ara, en podem menjar cada dia. Però ha perdut qualitat. Encara bo que per Nadal, de bona procedència, ben adobat, ben farcit, ben acompanyat i ben cuinat, paga la pena i el pollastre forma part de la celebració.
Qui s’ha mostrat menys preparat per un debat com cal, curiosament ha estat el Sr. del govern, i l’estudiant s’ha hagut d’esforçar-se de valent per no perdre el somriure i explicar-se bé, perquè l’alt càrrec tenia delit de tallar les seves intervencions i mirar que no s’hi esplaiés. Així malgrat que al principi s’han acordat per tractar punt per punt, ja després del primer, i després en cada un dels altres, l’estudiant tenia d’enunciar ells punts següents perquè tant el moderador, que no ha intervingut, com l’alt càrrec donàven el tema per tancat.
Una de les queixes dels estudiants ha estat el tema de les beques i les taxes. Els estudiants consideren que les beques s’han de nodrir dels impostos que paguem, cosa al meu entendre molt sensata i normal, i en canvi el govern excusa la pujada de les taxes per donar beques.
Era una gran ocasió per fer la pedagogia dels resultats de l’espoli espanyol, de fet m’ha semblat que l’estudiant ho diria, però el nerviosisme de l’alt càrrec per explicar les excel·lències de la política del govern ho han impedit, i no cal dir que la culpa de tot era dels estudiants que “amb la que cau” (sic) fan una oposició interessada i partidista.
Penós.
El govern, si fos verament nacional, i no simplement gestor de la colònia, hauria de liderar el discurs nacional que passa indubtablement per denunciar l’espoli i les violències dels imperials.
Aquesta si que és una espanyolització d’efectes terribles. I l’espanyolització que vostè, encertadament posa de manifest, n’és justament un de molt important.
Els electes són molt més responsables que els manifestants.
No pot pretendre que els estudiants cridin les consignes que a vostè li agaradaria que cridessin, perquè les sensibilitats al país són diverses però, a més, podríem dir que no toca fer-ho. Per què? Perquè les protestes són contra les retallades i contra qui les fa. Si el govern de CiU és impotent per recuperar el que Madrid ens deu i no pot forçar el concert econòmic, la responsabilitat és política, del govern. No vulguin que els estudiants siguin comprensius amb un govern que n’ha fet fe, del dogma neoliberal: són conegudes les manifestacions d’alguns dels seus membres qüestionant allò públic, i utilitzar-los com a ariet en contra de Madrid. Quina concepció de país és aquesta que pretén que tothom- com un tot orgànic. defensi la “nació”? Els estudiants no s’han manifestat com a espanyols (quina dèria aquesta de dividir la gent entre bons (catalans) i dolents (espanyols), eh?) sinó com a estudiants. Tan difícil és entendre-ho? Potser sí, que els costa entendre el país en la seva totalitat i complexitat.
Les retallades són injustes perquè les pateix qui no és responsable de la crisi. I tots els qui- tot fent política- no s’oposen a la dictadura dels mercats són respnsables de les mateixes. Els estudiants ho saben, això. La indignació ve d’aquí: d’una crisi provocada per una minoria que no la paga i d’uns governs que són esclaus de les polítiques d’ajustamenmt imposades. Siguin aquí, a Madrid o a Brusel·les. O és que una Catalunya independent governada per CiU no seguiria submisa els dictats de Merkel?