Miquelets del Brull
Amb la Marxa dels Vigatans
Altra cop a punt per a participar a la Marxa dels Vigatans d´enguany amb l´ànim d´encomanar l´esperit militant per actuar a tothora en la defensa i la recuperació d´uns drets que ningú ens hauria de discutir.
S´han reobert diversos fronts per part dels guerrers de sempre que minen la nostra dignitat i l´autoestima com a poble – quin cansament oi? – doncs, vol dir això, que l´endemà de l´Onze de Setembre hem de tenir clar amb quí ens la juguem a l´hora de comunicar-nos, en català o no al mercat , al cinema, a casa del notari o del metge, o sigui, hem de fer-nos el propòsit de viure en català sense subordinacions afegides, i amb la solidesa d´aquesta base, podrem parlar de recuperació nacional, sense defallir i actuant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’haurem de fer grossa, senzilla però grossa!
Posem cap per avall tot el que sigui d’ecspanya!
La farem legítima i grossa i pacífica que no vol pas dir no bel·ligerant.
D’entrada hi hem de sumar coses i gent i grups, tots els grups.
Coses com estripar pàgines de l’Hola i de les Lectures, de la
Vanguardia, de l’Ara, tot el que faci tuf d’espanya, ho farem com allò
del reietó cap per avall, però amb tot el que sigui espanyol, mapes,
anuncis belèns lletges, façanes d’edificis de l’ocupador, protagonistes
artistes, tot estripat i trepitjat, i com que d’holes i lectures i mias i
vales ens en sobren ja tenim la matèria prima, no cal que ens gastem ni
un duro.
Davant de les càmeres, a les places, als carrers, a tot arreu penjarem
aquests pamflets cap per vall, en senyal de ruptura mental i espiritual
amb tot el que conforma el nostre secular enemic que ara ja va pel
darrer bastió, la llengua!
Tinguem present que el nostre primer clam ha d’ésser la ruptura per
poder construir un nou estat català. Si ens oblidem de la Independència
segur que perdrem la llengua. No hi ha res tan segur com això! per tant
Trencar! Trencar! Trencar!
No ens deixem enganyar pels polítics convergents que diuen que primer
buscaran la solució legal i que després si cal ja ens manifestarem,
sempre fan igual, la manifestació i l’acció ha de ser la primera cosa.
Sempre fan igual “tira’t a la piscina que després ja no m’hi tiraré jo”
és el que van fer amb la Manifestació del 10 de juliol del 2010, un
milió de persones al carrer, un milió que no va servir per res, en van
fer cas omís. Demanen l’ajuda del Poble sempre fora de lloc i per tapar
les seves renúncies o amagar les seves mancances.
Si Mas fa la insubmissió ens tindrà al seu costat, tal com va dir ahir
l’Uriel Bertran de SI. Si Mas segueix la política de sempre serà de nou
un traïdor a Catalunya i deixarà desemparada i en perill greu la nostra
llengua.
Salvador Molins, BIC-CA