Tinc una estranya relació amb les puces. Segurament és perquè m’encanta que siguin petites però valentes. Tan petites com una Retaco. Potser per això per alguns la poc-moderna sempre serà una puça. Mosseguen i emprenyen, s’escapen i s’amaguen. Hi són, no les veus, però les notes. De fet, crec que mai he conegut cap puça cara a cara. Segurament per això, per a mi, les puces (encara) són entranyables.
[Nota mental feta pública: no sé com he acabat parlant de puces al bloc… Bé, de fet, és un tema poc-modern]
Però ho confesso, la meva puça preferida és una, autèntica i intransferible…
Tinc una debilitat especial per Tortell Poltrona i els seus projectes (sí, em cau la baba quan vaig a veure el Circ Cric, quin orgull que tinguem un país amb coses tan ben parides!). Ja ho diu la sàvia puça, “els nens són els únics èssers intel·ligents, i tan de bó no creixessin mai”.
Per cert, ja coneixeu el vals de la petita puça?
Pels que vulguin saber com sona una cançó de puces, aquí teniu
el “Vals de la petita puça”, l’himne d’una generació –no sé de quina, però segur que d’alguna–.
(No us espereu imatges, està penjada al Youtube i només té so)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cada dia m’aporta el seu lot de surpreses…I no em puc deixar de pensar que, no fossin les Elisendes puçafiles, la vida seria ben trista!!! 🙂
Retaco!!!
Doncs a mi les puces no m’agraden, no les he vist tampoc cara a cara però tornar d’una ruta amb el cos ple de picades d’aquest “innocent” animaló em fa tenir-ne un record i no és gaire dolç ni innocent!!!