Poc-moderna

Com quan vas fent anys i segueixes dient que en tens 19. Com quan una amiga t’explica que de petita la van haver d’enganxar pel braç perquè anava a llençar-se daltabaix de la finestra pensant que sabia com volar. Com quan creies en troncs què cagaven nines. Com quan els somnis no eren angoixants o simplement no els recordaves.

Ha arribat el moment de deixar-se de punyetes. Ja no cola fer veure què ets com Peter Pan. Ficció i realitat, quotidianitat i aventura, viure o fer veure que vius. Res, que menys imaginar i més actuar. Perquè ja hem passat la frontera de l’1 de setembre, comença el curs i el moment de decisió. Les piles estan com feia temps que no estaven, i amb el somriure, la revolta… (personal)

Sempre pots deixar-ho tot i limitar-te a comprar unes sabates noves que mai et posaràs. O agafar la maleta i pillar un avió. O pillar un avió sense fer la maleta. Inputs. Fer classes de swing. Buscar una excusa. Anar al gimnàs. Unir-te a alguna – causa – sense – fronteres. Fer-te la teva pròpia frontera. Buscar-te una bandera. Militar per militar o fer-se militant per una causa. Buscar algun – curs – per – allargar – el – món – d’estudiant. Re-cuperar i re-trobar amics. Inputs. Re-torn. I alegria, que es festa major!

L’aterrada es forçosa, tan forçosa com un tancament. Però com sempre, ho farem, i amb un somriure –gran arma de destrucció massiva–!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!