Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Alegria és un disc que comença pel “Final”. Per què? Potser per demostrar que no tot té un principi, que els mallorquins viuen la música de cap per avall o que els finals sovint són un brillant inici. “Alegria” és una de les cançons més populars d’Antònia Font, penyasegats i pluges suaus, que continuen amb tot un safari “Dins d’aquest Iglú”. Antònia Font – Alegria és un disc que va editar Drac/Virgin l’any 2002, i l’any 2008 el va reeditar DiscMedi/Blau. Un treball amb la magnitud d’uns “Alpinistes-Samurais” per fer-nos esgargamellar en directe tot recordant que “Vos estim a tots igual”, com les koales als koals. I arriben els productes de neteja: tot allò que cal després d’una bona “Patxanga”. Seguint l’estel·la alienígena, “Asteroide Núm. 15000”, i entre tanta alegria, una pinzellada de “Tristesa”. A què ve tot això? Doncs està relacionat amb aquesta notícia. Però aquí sota us en fem cinc cèntims més.
El número de juliol de la revista tindrà uns grans protagonistes: Antònia Font. Ha arribat el moment de reviure el disc Alegria, un dels treballs que han marcat la música del país: allò de posar dates claus, discos simbòlics i moments estel·lars és complicat, però molts coincideixen que aquest treball ha marcat un punt clar. Només cal reescoltar-lo i comprovar que la majoria d’aquells temes s’han convertit en hits.
És per això que ha arribat el moment de retre homenatge a la banda, i se n’encarregaran músics com Tomeu Penya, Mishima, The New Raemon, Oliva Trencada, Marcel Cranc, La Bien Querida, Gertrudis, Joan Colomo o Litoral. Ells refaran amb el seu estil, cadascuna d’aquestes joies…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!