Poc-moderna

Ja que els menys moderns no us hem ajudat gaire les darreres setmanes en la difícil tasca de mantenir-vos informats del que es cou al panorama musical català, avui mirarem de solucionar l’oblit amb una llista de recomanacions musicals (d’aquelles que si comenteu a la sobretaula us faran semblar unes persones doctes).

Si sou dels que us agrada sortir de casa, en aquesta peça trobareu tres cites boniques i tardorenques (Circuit Folc, In-Edit i Faraday Tardor). Si preferiu la manteta i el sofà, tot seguit us anomenem alguns dels discos més nous que hauríeu d’escoltar…

Comencem recomanant-vos que feu una escolta a Magnòlia (Amniòtic Records), el segon treball d’una Maria Coma que amb les seves tecles presenta 13 temes nous. Després d’aquell primer disc de gats i núvols de blue tack, tothom diu que la jove cantautora barcelonina es desempallega d’aquesta imatge naïf en un disc menys colorista i més madur.

Si us va el garatge, la cervesa que vola i el soroll, segur que esteu al cas del nou treball d’Els Surfing Sirles on el títol no és l’únic element provocador: Romaní, semen i sang (Bankrobber, 2011). Els poetes tornen a destripar-se en cançons amb nom tan excitants com “Vols Rock’n’Roll Pues Té”. Aquest és el seu Spotify.

Gràcies a Verkami per fi ha vist la llum X Marcianes (Temps Records, 2011), l’esperat nou disc de Miquel Gil. La seva espectacular veu es mescla amb els poetes més moderns i la cançó tradicional per convertir-se en temes exquisits. Un disc poc-modern, dels que ens agraden.

I parlant de Verkami, si teniu intencions de seguir les carreres discogràfiques d’Ix! (ajà), Dídac Rocher (ejem) o Dani Caracola (iji), ja podeu comprar els seus propers discos (aquells que encara s’estan gestant). Si ho feu abans que surtin els donareu un cop de mà, podréu posar al vostre currículum que heu estat mecenes, i comprovareu que hi ha noves vies per fer la feina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!