Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Odio les pàgines web que quan hi entres sona música. Em repategen profundament. Suposo que m’emprenyen més de l’habitual perquè quan t’estàs barallant amb els cartells dels festivals d’estiu tens molts números de tenir tres planes web de grups de música totalment diferents obertes al mateix temps, i la mescla que en pot sorgir, us ben asseguro que no fa punyetera gràcia.
Emprenya més encara si en el fons, la teva decisió, és escoltar el que tens posat -aquest cop sí, amb voluntat pròpia- al teu iTunes. I no ho pots sentir, ni et pots concentrar, perquè has de parar el que estiguis fent per passar una estona barallante per trobar com nassos desconnectar la música dels webs.
Sí, òbviament crec que està molt bé poder escoltar música per la xarxa. Sí, em sembla
fantàstic posar la música com un valor afegit o essencial o el que sigui. D’acord, és indispensable en la web dels grups. Però SIUSPLAU, que em
demanin si em ve de gust que m’enxufin les cançons, perquè potser ara
estic fent veure que faig feina i no puc…
(Com aquells que van pel carrer amb el mòbil sense auriculars escoltant música o com aquell dia que entres al metro i el veí de la cadira del costat té l’iPod a tot drap. Nassos, un respecte!)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
visca, algú que pensa com jo i que troba un invent pesat això dels myspaces.
I el pitjor son les planes web que no van sobre música i et surt un minireproductor amb música. Com per exemple les relacionades amb la moda: què passa, que pel fet que sigui moda és més guay/trendy/fashion possar música tipus chill out/dance/house/indie?
Va, home, va.