Poc-moderna

Pels de la Universitat des del primer dia ets la pollosa (o hippy, o guarra, o okupa, o cumba, o…) mentres pels del curro ets la pija (o mig pija que viu a l’Eixample). Pels de Polònia ets la progre radical, i per alguns d’aquí la conservadora poc-moderna. Pels amics de sempre ets la catalaneta pesada sense remei, una ‘noia pà amb tomàquet’ i ‘en català’, mentres que pels de la corda ets una mitges tintes, més de mentida que de veritat. Si t’agrada la cançó d’autor ets avorrida i si t’agrada el pop has de portar sabates de quadres blancs i negres. Si escoltes música en català, has de tenir mal gust, cap coneixement musical i mirar-te sempre el melic. Per uns tens de tot menys glamour mentres per d’altres ets una moderna que porta pantalons ‘de pitillo’ (que no putilla).

A mi m’agrada el tot a mida, a falta de banderes prou identificables –o fins hi tot respectables–, te la fas i desfàs. Ni que la resta t’exigeixin posar-te un post-it al front, que digui d’on ets, on vas i perquè. A vegades s’està molt bé en aquella terra de ningú (on ningú et toca la pera). Decidit: jo de gran, vull ser un formatge. Per ara em limito a ser petita, però valenta. Perquè que al pot petit hi ha la bona confitura, no m’ho retreurà ningú (o sí).

–sí, això és una reflexió de cap de setmana… de mitges tintes, vaja–

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!