Hi ha diferents categories de persones. També hi ha diferents maneres de definir-les. Però hi ha paraules concretes que claven perfectament el perfil de certs individus. Aquest vincle sobrenatural es dóna entre el nom de Juan Irache i la seva faceta d’antitot. Sí, ell és un antitot: incomformista per excel·lència, anti això, anti allò, i anti el més enllà. Al seu rollo. Al seu aire. Però sempre en moviment. Ell és un català d’arrels aragoneses, un personatge inquiet que va fent la seva en el món audiovisual. Un antitot que fa de la rebel·lió petites obres.
La seva última perla està al forn, té la mida justa de farina, llevadura, aigua i sal, i ben aviat es convertirà en un curtmetratge rodó (esperem, vaja!). Pels no entesos –com servidora– només puc dir que això de gravar en format cinematogràfic enganxa a la gent d’aquest món. I sobre el que està apunt de sortir també es pot avançar que es basa en el Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. I pinta bé, tan bé com això…
Puc afegir alguna cosa més sobre el personatge….
[Per cert, té un bloc de Cinema per estúpids molt recomanable]
Primer es va estrenar amb ‘Rivas de banda’, el documental ‘etnogràfic musical’ sobre la banda municipal d’aquest poble. L’any passat es va presentar al DiBa amb aquest curt titulat ‘Dadme un punto de apoyo’, que el va fer mereixedor del Premi Shocking Express…
[parar especial atenció a la música de Conxita, protagonista dels últims instants del curt]
Si en voleu més, seguiu-lo també a través del seu canal al Youtube.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saps que se m’havia passat totalment per alt aquest post?! Quan pugui el linkejo, ja que, malgrat m’acusis de ser un radical (en realitat sóc una persona moderada i ho saps), crec que és una bona precrítica (i molt maca!) del que pugui arribar a ser el curt… el curt que no acaba mai, sí!