Poc-moderna

Aquest cap de setmana hem ratificat el nom d’aquest bloc: no som moderns, som poc-moderns. L’electrònica no és el nostre estil musical predilecte i anar a un festival tan avançat, ens sobrepassa (en algun moment). Tot i això, tenim coses a dir!
Sí, amigues, des d’aquí fem una crida: tenim dues propostes-peticions de cara als propers anys (per cert, el Sònar 2012 ja té data, serà el 16, 17 i 18 de juny i ja es pot comprar l’abonament per 100 euros!). Hem vist molt clara l’actuació d’Orxata Sound System a l’escenari SonarVillage (el mític del Sònar de dia, el de la gespeta verda). Tralla valenciana per deixar esmaperduts tots els guiris, siusplau! I tenim una segona proposta: què tal els Balkatalan Experience punxant i projectant o bé al SonarHall (de dia) o al SonarPub (ben entrada la nit). Dites les dues propostes, citem algunes boniques descobertes del Sònar 2011. Les menys-modernes, es clar!
Tweet

Janelle Monáe (el bo i millor de dissabte a la nit)
Avui en Xavier Mercadé comentava que la seva actuació semblava un videoclip. I sí, potser es tracta d’això. La posada en escena és espectacular; parlem de la coreografia, del vestuari, de les llums i dels moviments. A més, cal sumar-hi una tècnica musical divina. El resultat és un concertàs. El risc és que vist un cop, ens doni la sensació del dia de la marmota. En tot cas, els menys-moderns estaríem disposats a veure una altra vegada (i potser una altra) el mateix espectacle que dissabte.

Shangaan Electro (dissabta tarda, Sònar de dia)
Més enllà de la semblança d’un dels individus amb King Africa i del moviment de pompis (sempre he flipat amb les capacitats de moure el cul d’alguns ballarins), que a mitja tarda tots els moderns flipessin amb aquest grup de Sud-Àfrica va ser esplèndid. Potser només ens va agradar perquè ens vam recordar d’allò, o potser perquè tan de color ens va sorprendre entre la jungla moderna. Sigui com sigui, l’electrònica africana ens mola.

The Human League (divendres, Sònar de nit)
No podem dir que fos un concert espectacular ni que hi veiéssim una sobredosi d’innovació, però The Human League ja tenen una edat (van començar amb el projecte al 1977!), estan granadets, i han perdut qualsevol tipus de complex. Això fa que el grup faci la seva, i mola.

Astrud i Brossa (divendres tarda, Sònar de dia)
Feia calor, vam sentir algun comentari divertit entre el públic (“això què és? jo vull house”) i potser no ha estat el millor bolo dels que hem vist (només 50 minuts i morts de calor). Tot i això creiem que el projecte dels mestres de l’electrònica i els cracks de les cordes és un dels directes més gratificants dels darrers temps. Un casament musical fantàstic. Visca!

També caldria parlar del xou de M.I.A. o la banda sonora del vespre a càrrec d’Atmosphere. Ens agradaria citar el concertàs d’Apparat Band, però no vam poder accedir a la sala (overbooking?), i no podem dir res del concertàs de Die Antwoord o Paul Kalkbrenner, perquè no vam aguantar el ritme del Sònar. En tot cas, l’altra cara de la nit, la més xumba-xumba, segur que us l’explica la Doro a can Emoxion. I les fotografies a www.rockviu.cat!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!