Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Demanem disculpes per la manca de ritme blocaire: aquest desordre en la freqüència no era l’habitual. Suposem que molts afortunats estareu camuflats sota les sombrilles, mentres que d’altres valents lluitareu sota els aires condicionats de les oficines. Nosaltres diem menys, però seguim aquí, tan poc moderns i hiperactius com habitualment.
Avui mirarem d’agafar de nou el ritme resolent una tasca pendent, parlar de les darreres cançons de Cesk Freixas, el jove cantautor penedesenc afincat a Santa Eulàlia de Riuprimer. Dissabte vam sentir-lo en directe, i aquí us en fem cinc cèntims…
La Mà Dels Qui T’esperen és el darrer disc d’en Cesk, editat ja fa mesos. Molts deveu conèixer aquest treball pel clip (sou dels que heu ajudat a superar la frontera de les 250.000 visualitzacions?). Ens consta que aquesta cançó té alguna seguidora italiana, que aprèn català amb aquesta i altres peces com Et Dono Casa Meva.
Dissabte passat en Cesk Freixas va fer un concert especial a la sala Apolo 2, acompanyat dels tres músics que des d’ara formen part de la seva nova banda. L’actuació va servir per veure com algunes cançons prenen una volada més rockera (o més popera?), mantenint l’essència del que és la seva proposta de cantautor proposta. Encara no havíem sentit La mà dels qui t’esperen (Temps Records, 2010) en directe, i ens va servir per redescobrir boniques cançons com “Sembreu-Me A La Llibertat“, que guanyen punts (i emotivitat) en directe.
Fa molts anys que en Cesk recorre el teritori amb la guitarra a l’espatlla, un aprenentatge de carretera, d’aquells de trepitjar el territori i millorar la seva manera de difondre la música a través de molta feina per molts escenaris, dels més petits fins als més grans, amb més o menys públic però la mateixa il·lusió. És així com va progressant adequadíssimament, pencant i redefinint la seva història musical. La cançó protesta és necessària, però ell (juntament amb músics com Pau Alabajos), van un pas més enllà per convertir-la en el que ja han anomenat la cançó proposta. I aquesta és, una bona proposta.
(I ara hem recordat aquell post de fa tant de temps. Seguiu la pista d’en Cesk al seu twitter i al seu bloc).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!