Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

21 d'octubre de 2008
0 comentaris

Els mocadors són un món (Martirio)

Sempre havia pensat que si es diu que el món és un mocador, és perquè –el món– està ple de mocs. Però ahir la dona de les ulleres –citant a Kiko Veneno– va fer-me canviar d’opinió, il·lustrant a l’audiència amb la nova versió de la dita popular. I és que es veu que “el pañuelo es un mundo”. Com a mínim així podem dir que dins d’un mocador, pots sorprendre’t amb tot un món.

Sí, ahir la senyora Helena Morén Alegret em va citar a veure Martirio. De fet, la bena curiosa que últimament em persegueix, no em va portar a pensar-m’ho dues vegades. Tenia certa curiositat per veure a una dona que, com tots els èssers que s’amaguen darrera unes ulleres de sol, em provocava certa desconfiança. Sí, desconfiança. La mateixa desconfiança que em provoco jo mateixa quan decideixo amagar-me darrera dels vidres tintats, senyal que –a no ser, òbviament, que faci molt de sol– em vull amagar de la resta del món. Però ella –Martirio– tot i les ulleres, no s’amaga de res ni de ningú.

I olé! Sí, n’hi ha més…
Ahir va actuar a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Era el primer de tres dies de concerts –vaja, que avui i demà encara la podeu anar a veure– que aprofitarà per enregistrar i l’any que ve es convertiran en el seu desè disc. Sí, celebrarà els 25 anys de carrera damunt dels escenaris amb el CD 10. Un número màgic per una dona que ha deixat empremta a centenars de discos, tal i com explicava ahir fent broma de ser la col·laboradora per excelència.
Ella té el do de l’humor fet amb elegància; pot parlar de dones grasses, d’homes malparits, ‘compuestas y sin novio’ (ai, no, que ara s’ha de dir singles, no?), fer-ne broma, convertir-ho en cançó i encomanar-nos el riure. Des dels fandangos swing fins a la cobla modernitzada… Les reticències inicials van anar difuminant-se en un concert on els músics –el que pot arribar a sortir d’una sola guitarra i un piano de cua– van abraçar la veu de la cantant. La recitació i la cançó en estat pur.
La feminitat rústica modernitzada, la caspa espanyola reviscuda, la passió musical encomanadissa, el passat i el futur units en el present.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!