Poc-moderna

Quan t’ho diuen –’ja t’ho havia dit’– els trencaries la cara i et promets interiorment que això mai sortirà de la teva boca. Però quan algú la caga i tu ‘ja li havies dit’, un poder sobrehumà s’apodera de tu, de la teva ment, de la teva boca, de la teva llengua, del teu melic… i acabes sentenciant la frase, o en el pitjor dels casos, optes per fer allò del ‘no t’ho diré, però jo ja t’ho havia dit’, que encara és pitjor.
I es que a vegades ens volem menjar el món i ens oblidem del plaer de cagar-la; jo la cago molt, tu la cagues més, ell la caga sovint, ella també, nosaltres caguem cada dia, vosaltres la cagueu de tan en tan, i ells i elles la caguen junts i per separat. Tots caguem al WC i a qualsevol hora del dia. Llei de vida, art d’adonar-se’n. Regla per crèixer. Cagueu-la, i quan algú us digui que ja us ho havia dit, digueu-li que ell també l’havia cagat perquè…

L’home del sac no existeix, els Reis són els piiiip i cap ratolí et
deixa regals sota del llit –ni et roba les dents–. Ningú pendrà per tu
les teves decisions. El camí no es farà sols, i les bifurcacions no es
pendran soles. Una estrella fugaç no et farà aprovar els exàmens, el
caga tió no es menja els kiwis que li deixes (perquè cagui molts regals) i cagar-la, a segons quines alçades, pot tenir
repercussions desagraïdes. La realitat pot superar a la ficció, però no et pensis
que et passarà el que els passa als de les pel·lícules. Els teus ídols
també caguen, i pixen, i –potser– són gilipolles. Res és el que sembla,
i que no et venguin la moto. A tu també et pot passar el que només els
hi passava als altres. Tapar-te amb un llençol no et protegeix d’un
assassí en sèrie a mitjanit. Els professors no són gilipolles i sabien
que estaves copiant els deures. Amb estudiar al dia abans no sempre
n’hi ha prou. I ara ja ho puc dir: i es que jo, ja t’ho havia dit. Doncs a cagar-la!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!