Poc-moderna

Encara no hem parlat d’un dels afers més sorprenents d’aquests any. Aquella notícia sobre el grupet de Girona amb 25 anys d’història que fa temps que va plegar veles i que aquest setembre i durant tres nits consecutives omplirà el Palau Sant Jordi (qui ho hauria dit?). Després viatjarà a Palma i Tarragona, i faran dos concerts més a Girona (a casa) per cloure una aventura d’aniversari. No ens posarem a jutjar estratègies de màrketing ni futurs incerts; aquí no volem parlar de les maneres com s’han succeït els fets sinó de les cançons i dels concerts. La música.
Per començar direm que als menys moderns ens agrada (molt) que pels concerts hagin fitxat a Xarim Aresté (Very Pomelo) per acompanyar la banda. Un brillant guitarrista que serà un gran cop de mà pel grup. També ens motiva saber que Lluís Danés s’encarregarà de la direcció escènica d’aquests concerts. Això significa que els de Girona saben que no n’hi ha prou amb enfilar-se damunt de l’escenari, i estan pencant perquè aquestes estones siguin màgiques: perquè qui vagi al concert (els més grans disposats a rejovenir-se i els joves que vulguin veure en directe aquells del disc) en surti entusiasmat gràcies a un grapat de bones cançons. Cançons com les del disc Nou (Música Global, 1998).

[Si voleu fer una mica d’història (un repàs curiós), llegiu el que en Roger Palà va escriure allà al Darrera la Nevera. I també prepareu-vos per un número de setembre d’Enderrock molt especial…]
Tweet

Pels nascuts a la meitat de la dècada dels 80, possiblement les cançons del disc Nou (Música Global, 1998) ens van servir per generar la primera connexió amb Sopa de Cabra. Després de l’èxit dels principis i la baixada de després, amb aquest treball van demostrar una qualitat excel·lent. I t’enganxes amb un disc, i coneixes les de sempre (“L’Empordà”, “El boig de la ciutat”…) però de cop recuperes altres joies. Ben endins (Salseta Discos, 1991) és la mostra d’una primera època brillant, la culminació en directe d’un grup que feia rock’n’roll en català, Nou era la resurrecció. Potser amb algunes tonades més pop. I després va venir el final de festa d’un grup que convidava el públic a seguir somniant. Esperem que en aquests 7 concerts, tinguin una mica de tot això.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!