Poc-moderna

Sí, sóc el típic prototip de pixapina / camaca que va dient que és de poble. L’estàndard que utilitza aquella expressió de ‘al meu poble’, com si l’hagués comprat –posi’m tres quilos de patates, quatre de prèssecs i un poble, siusplau–.
A més, he viscut tota la vida a la ciutat comtal, i la realitat es que no visc a cap barri – guai – alternatiu – que – mola – molt – i – es – fa – l’independent, visc enmig de la tranquil·litat de l’Eixample, barri al que no li fa vergonya dir que és de Barcelona però tampoc li cal fer-se el modern, perquè no ho és gaire, ni ganes.
Però bé, a mi també em surt una bena especial, que em fa dir què sóc calafina –de Calaf–. Si més no, d’allà és d’on venen les meves arrels, i només per això ja m’hi sento. I aquest cap de setmana hi arriba l’alegria, perquè és festa major!

(Val a dir que hi ha d’altres èpoques d’alegria a Calaf, entre les que cal destacar el Festival de Música Tradicional, a finals de juny)

Sí, i com qualsevol Festa Major del territori, hi haurà tot allò que esperem. Entre el que personalment destaco, trobem el famós Mercat de Calaf, que durant la festa major s’amplia i és més sorollós de l’habitual. De fet, es rebateja com a la Fira de l’Eix, que enguany celebra la vuitena edició, i té més espai i més hores. Però l’essència es manté, no patiu. També gegants, sopars populars, castell de foc, teatre, orquestres, torneig d’escacs, exhibició de castellers… I pel que fa als concerts, els caps de cartell de divendres seran els Ai, Ai, Ai, mentres que dissabte tindrem l’honor de gaudir de l’adrenalina dels Obrint Pas. I segurament, tindrem alguna altra grata sorpresa… però això, ho sabrem dilluns!

I entre acte i acte, Cal Macarró rebrà alguna visita indispensable…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!