De fa molt temps estava convençut que tindríem un govern de CiU en minoria. Ho pensava perquè el soroll de l’entorn convergent contra la reedició del tripartit era tan gran que semblava que havien de rendibilitzar el desgast del govern anterior amb un augment de suport electoral, però resulta que han perdut vots i només han guanyat dos escons. Vist com han anat les coses, vist que CiU no ha pogut fer entrar a la casa gran del catalanisme el vot republicà que fugia de Montilla, cal preguntar-se, si em permeteu l’al·lusió a un recent debat amb el croat català, autor del bloc L’Argumentari català, qui és que no ha fet els deures realment i cap a on cal dirigir ara els esforços sobiranistes.
Ho pensava també perquè apostava per la sociovergència sense foto, perquè no veia Montilla d’escolanet de Mas, però sí que el veia donant-li suport puntual en algunes lleis i fent equilibris per mantenir Esquerra en la marginalitat. Perquè tots sabem que Montilla ha estat candidat per voluntat de Zapatero, que ha arribat a la conclusió que governar amb independentistes el pot desgastar massa. Hi havia la hipòtesi, més que versemblant, que existia un full de ruta pactat entre Mas i Zapatero que culminava amb una Generalitat a mans d’Artur Mas. Però Mas ha flaquejat. Segurament, si això fos una pel·lícula de la màfia, podríem dir que en Madí té les hores comptades. L’estratègia s’ha ensorrat. I amb aquest ensorrament arriba una nova etapa, perquè es consolida una alternativa: un govern d’esquerres a Catalunya.
Fins ara, en la política catalana hi havia una premissa per la qual el govern havia de ser percebut com a nacionalista. El dia que el govern no fos nacionalista, deien, el país estaria perdut. Per reblar el clau, de partit nacionalista deien que només n’hi havia un. Per tant, o ells o res. L’acord del Tinell visualitzava per primer cop una alternativa, però era una alternativa amb tensions internes evidents, perquè no és el mateix una esquerra espanyolista que una esquerra independentista. No és el mateix tendir a un bipartidisme CiU-PSC que tendir a un bipartidisme CiU-ERC. I aquesta tensió explica l’aturada tècnica d’ERC. Esquerra ha de fer una aposta de continuïtat que ara mateix comporta fer Montilla president de la Generalitat com fa tres anys comportava fer Maragall president de la Generalitat. Montilla ha afegit cinc escons als deu de menys que va heretar de Maragall. És evident que el PSC recula. I ara caldrà veure com es pren Zapatero i la resta de socialistes espanyols un nou govern amb els independentistes. Quant de temps trigarem a sentir que Montilla és, als ulls dels socialistes espanyols, massa nacionalista? Quantes decepcions més hi haurà en aquest PSC que ha volgut reforçar la seva aposta espanyolista?
El pols PSC-ERC es reprèn, però ara amb unes regles del joc noves. D’aquí a quatre anys, o quan siguin les properes eleccions, el que estarà en joc serà l’hegemonia dins les esquerres catalanes. El sobiranisme haurà de decidir si empeny ERC cap a la consolidació d’aquest espai, que és la gran novetat en la política catalana. Hem canviat de camp de batalla. Ara la lluita ja no és mantenir una figura tan simbòlica com el president de la Generalitat en l’immaculat discurs nacionalista. Ara la lluita és la sobiranització i esquerranització de l’antic nacionalisme. No pot ser que l’única alternativa a Montilla hagi de ser un govern de dretes amb discurs nacionalista i mentalitat regionalista. El país necessita una alternativa a Montilla sense haver de sortir de les esquerres. I l’aposta d’ERC per un nou acord amb PSC i ICV permet la construcció d’aquest nou escenari. Els sobiranistes tenim la gran oportunitat d’afavorir aquesta hegemonia d’ERC a l’espai de l’esquerra catalana. Tant hi fa quanta gent està disposada a donar suport al PSC. Segur que nosaltres en som més si ens posem d’acord.
Quant a CiU, cal esperar que aquest cop entenguin que el poble els demana que se sobiranitzin. Si passada aquesta legislatura que és a punt de començar no han estat capaços de fer-ho, l’hegemonia de l’espai de centredreta podria perillar. Però estic convençut que els sobiranistes de CiU es faran sentir aquest cop, que hi haurà el relleu que tots esperem i que quan l’esquerra estigui a punt, la dreta no fallarà. I, aleshores sí, dreta i esquerra ens posarem d’acord per tenir un estat propi. Fer-ho ara, amb 69 escons, hauria estat un suïcidi nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¡ Bluff !
Ets un bluf.
"no veia Montilla d’escolanet de Mas…"
però veuràs Carod d’escolanet de ZP-Montilla
"Fer-ho ara, amb 69 escons, hauria estat un suïcidi nacional."
El suïcidi és posar un espanyolista de president de la generalitat pensant que podràs fer alguna cosa… BABAUS
Quan Montilla ja sigui President i digui que Catalunya es una part indisoluble d’Espanya i que el castellà ha d’estar en igualtat de condicions que el català, quina cara se’ns posarà als militants d’ERC?
Quan el seu perfil espanyolista es faci notar, on ens amagarem?
Xavier, dediques massa temps a intentar justificar un discurs que pot anar-se’n en orris la primera vegada que Montilla obri la boca com a president
Ho expliques molt bé, Xavier. El camí a seguir és aquest. Catalunya no serà mai independent si no té partits nacionals que siguin hegemònics a dreta i esquerra de l’arc parlamentari. Esquerra fa una aposta difícil i arriscada. ¿Però qui ha dit que el camí cap a la independència serà fàcil?
Doncs jo estic realment sorprès, estava totalment convençut de què tindríem un govern Mas amb l’abstenció del PSC. De totes maneres encara és massa aviat per fer una valoració, caldrà veure lo que realment ha ofert el PSC a ERC, i sobre tot, demà caldrà veure que diuen a can Zapatero, és a dir, a El País i a la Ser.
Si realment el punt final havia de ser aquest, no entenc llavors per quina raó es va expulsar ERC del govern i s’ha demanat la jubilació anticipada d’en Maragall.
Xavier,
Mira, jo no sóc un analista fi com tu ni tinc la teva capacitat de reflexió i potser tens raó, però, què vols que et digui, aquest cop ERC m’ha decebut. Després de l’experiència anterior (l’expulsió, vull dir), ¿els dirigents d’ERC no tenen dignitat? ¿Ara no recorden que els van expulsar del Govern per ordres d’en Zapatero? ¿Es pensen que en Montilla tindrà llibertat absoluta per fer i desfer a Catalunya? ¿No són conscients que compartiran el Govern amb una gent que estarà més pendent dels interessos de la Moncloa que no pas dels de Catalunya? D’altra banda, passant a qüestions més concretes de l’acció de Govern, em plantejo aquestes preguntes: ¿el Govern que resultarà d’aquest acord farà el quart cinturó?, ¿serà partidari de la MAT?, ¿tindrà en Niubò com a secretari general de l’esport per impulsar les seleccions nacionals o l’ocuparà exclusivament a inaugurar poliesportius i a fomentar l’esport de base?, ¿aturarà la construcció esbojarrada a tot el territori?, ¿aplicarà una política lingüística valenta i decidida que posi el català al nivell que es mereix?
Potser s’ha d’esperar fins a veure la composició del Govern i el seu programa. Aleshores tal vegada l’acord serà "decent", però temo molt que ERC ha rebaixat plantejaments i ha abaixat el llistó de les exigències. Ja és una mal senyal, per a mi, que de moment es digui que en Carod no serà conseller primer. Sóc militant d’ERC, però no penso defensar cegament una estratègia que d’entrada no em fa el pes. Em plantejo seriosament donar-me’n de baixa si es confirma el que temo. Però potser, ofuscat, no veig les coses amb la lucidesa amb que les veus tu.
Atentament,
Òscar Alegret i Teijeiro
Els deures no els ha fet ningú, el nacionalisme català no els ha fet i no els farà fins que no vagi unit, perquè la independència si la volem la farem junts.
I pel que fa als socialistes i assimiltats no els hi cal fer cap deure, perquè els hi fem nosaltres.
Per cert en Miralles serà conseller?
La Catalunya formosa, neta, envejable i feliç d’en Jordi Pujol és morta. Ara és lletja, pateix la deslocalització de multinacionals, és l’abocador dels immigrants que entren a Espanya, als partits dissimuladament espanyolistes d’aquí els hi creixen els enanos (es diuen ciudadanos), els catalans de bé que votaven CiU tenen de setanta anys per amunt i es van morint poc a poc, i als joves que comencen a votar els va la marxa eco-pija o independentista… tant, que ara fins i tot estem a punt de tenir un president espanyolista perquè Catalunya sigui LLETJA del toooot!! Què passa??
Doncs passa això que tu expliques, i que hi ha gent que t’anomena bluff perquè es pensaven que CiU i ERC formarien la Catalunya Disney que tenen al cap, i no entenen que només si la trobem rematadament lletja com ara, només així, ens alçarem per canviar-la. I alçar-se vol dir fer des de la societat civil allò que no faran els polítics.
La política és l’art de Maquiavel. En virtut d’aquesta art, uns tals Rubalcaba, Guerra, Iceta, Mas, Zapatero, Duran, uns quants prohoms catalans (catalans?) i el gruix de la Comissió Negociadora -llevat d’ERC- van desfigurar l’estatut del Parlament fins a destruir la il·lusió i la dignitat d’un país. Després, el full de ruta -que existia i encara deu existir- manava expulsar ERC del govern, foragitar-lo com a aliat a Madrid, enganyar el poble (Sí, guanya Catalunya – NO, guanya el PP), aprovar la nostra claudicació a les urnes, avançar les eleccions, presentar un candidat de palla del PSC per aplanar el camí a Mas, i per la tardor, tenir el país content, maquillat i narcotitzat, Catalunya deixa de ser un problema, i ens podem dedicar a rosegar l’os basc.
Ahir, amb Maquiavèlica inspiració, ERC va posar la pilota a la teulada del PSOE, que avui té un problema, perquè la sección nordeste està a punto de volver a pactar con independentistas. Nova legislatura convulsa, ales al PP, (per tant, ales al sobiranisme). Ostres! El PSC no ha volgut la sociovergència. Podrà ser ministre en Duran? I si ara guanya el PP a les generals espanyoles? Que burru, en Mas, dient davant notari que no pactaria amb el PP!!
No sé si ZP autoritzarà aquesta arma de destrucció massiva (Tripartit II). Suposo que si en Carod no és a l’aparador, s’imaginen que no serà tan greu. Ara falta saber quin paper es reserva el nostre magnífic trencador de regles. A curt termini, és evident que era millor que governés Mas. Però a mig i llarg termini, crec que és un encert fer president el pitjor dels possibles candidats. Hi ha molta gent que s’ho mereix, començant pels socialistes espanyols, i acabant pels prepotents espanyolistes que fan DVDs de 6 milions € mentre accepten un estatut que arruïna el país. Els espanyols us enganyen, gent de CiU. Quan us tornareu sobiranistes? Quant falta perquè veieu la llum?
Continua tan bluff com sempre, Xavi. Ho bluffes de puta mare.
Per què gent independentista vota CIU sinó és un partit independentista? Mireu aquests comentaris del bloc del Víctor Alexandre (espero que no et molesti Xavier):
Mengui, va votar a ERC, voldria una Catalunya sobirana, i per això l’únic partit que defensa la independència és ERC, com és doncs, que gent independentista vota a CIU? a racó català pots llegir posts d’uns quants d’aquest estil… i tu mateix Xavier dius que CIU s’ha de sobiranitzar… però quan? i com? amb un Duran al partit que creu que és xarnego perquè va néixer a la Franja malament van…
Comentari de cara al bloc: Xavier, estaria molt bé que als blocs incorporéssiu emoticones, és que amb les ratlles i els punts queda més soso, però bé, de moment fa el fet! ^_^ ho pots plantejar, o els mateixos usuaris ho podem plantejar als de Vilaweb?
No sóc partidari ni de CiU ni molt menys d’en Montilla. Ara bé, dues coses:
En Montilla i a tota la seva tropa, la conec molt bé, perquè ho patit en les meves carns com a independentista. Montilla a més d’espanyol és de dretes, de la dreta més conservadora, aquell nou ric que veu "señoritos" per tot arreu, mentre ell se serveix de la política per viure. Amic de constructors del baix llobregat, on s’amaga aquell famós 3% i després els joves no poden tenir un habitatge digne. Amic d’empresaris que han acomiadat a milers de treballadors. Si tinguessim un veritable equip de periodistes d’investigació, no se quantes fileses sortirian a reflotar. A més, en la majoria de tripartits del baix llobregat, l’ERC s’ha fos totalment. ERC=PSOE en tots els seus defectes i virtuts. I no tinc de dir-ho. Per què estic fins als nassos d’aquest país que es ven per un miserable plat de llènties.
2n cosa. En defensa de la llengua, i de qualsevol lluita de caire nacionalista, no trobaràs mai a un militan socialista, i si el trobàs, és perquè encara sent els colors del nostre país, però poquísssims.
Ho sento, però per aqui no passo, i si Montilla arriba a ser President, sigui amb els vots del Mas o d’ERC, mirarè de fer el possible per marxar de Catalunya. No vull viure en un país on hi ta tanta gent que accepti que Montilla sigui president.
Ja em perdonaràs, però és que veig que reeditar el tripartit és un error d’una magnitud tant gran, com ja vaig explicar a l’Olla de Grills, que em reservo l’opinió fins que realment sigui definitiu (ara mateix és una declaració d’intencions). No seria la més grossa que fan els sociates.
Puc avançar, però, que si realment es reedita el tripartit com sembla que serà, el Sr.Mas pot anar fent cap a Andorra, abans de què l’enxampin els seus militants (no precisament de base), que pel que m’arriba, molt contents no estan, amb la seva magnífica negociació. En seguirem parlant. Encara no descarto que Carod i Puigcercós s’adonin del que estan a punt de fer (a què ve tanta pressa?), o que Zapatero els cridi a l’ordre a tots plegats (sobretot als seus, perquè al PP ja estan obrint ampolles de cava valencià per celebrar la notícia).
Una abraçada.
Jo estic quedan estorat veien segons quins comentaris de gent que diu que ha votat a ERC, segurament seran els que més emprenyats estan i no seran majoria.
Però realment crec que han votat un partit que no defensa les seves idees.
pq??
doncs pq el partit és diu Esquerra Republicana de Catalunya, no es diu PI ni CiU ni qualsevol altres sigles.
Això significa que és Republicana a l’estil de la 1era republica Francesa, lliberat, franternitat i equitat.
Tb que és d’esquerres no marxista…
I a més es declara Independentista però no com a objectiu principal sino com a un més.
En cap cas és declara Nacionalista, un republicà pot tenir la seva pàtria i els seus sentiments però mai per sobre de "llibertat, franterninat, equitat"…
estic sentit que molt votant d’erc el vota pq és nacionalista i independentista i l’eix dreta/esquerra l’importa un rave.
La democracia Burgesa que és la que tenim és així per tant si només som un 15% del votant que no dels catalans no és poden fer maravelles. El meu model és un altre però som 4 gats o sigui que hi ha el que hi ha.
A mi el PSC em cau fatal i és més liberal que socialista, però CiU em cau pitjor pq encara ho és més de liberal a més de conservador-catòlic i extramadament classista per no dir regionalista i pesseter.
Els resultats són els que són, el meu ideal de govern seria ERC-ICV_EUiA però hi ha el que hi ha, si voleu fem una segona volta com proposa l’ibarra.
Que creieu que passarà al país Basc quant PSOE-PSEE i PP sumin majoria ??? doncs que és desfarmarà tot l’odi acomulat durant tans anys i la venjança serà brutal, de la casa de palla que ha montat el PNV no en quedarà rés, però el que passa que alla tenen les coses més clares i alguns estan disposats a sacrificar certs privilegis-burgesos pel seu país. Allà l’esquerra no és republicana és marxista/comunista.
La visió de futur d’ERC és molt clara. Estic d’acord amb tu. Endavant.
Sense cap mena de passió per aquest govern que es formarà crec, tanmateix, que és la millor opció. Com a mínim, la millor opció per garantir la cohesió social que necessitem i continuar treballant, mica en mica, pel progrés nacional.
Us imagineu un govern CiU-ERC i, a l’altra banda, un front format pel PSC-PSOE (reforçant el discurs espanyolista), el PP i els Ciudadanos marcant la línia (amb el suport de la caverna mediàtica que els ha dut on són)?
Seria poc menys que el suïcidi social. El debat identitari fet arma visceral, amb el victimisme dels espanyolistes guanyant simpaties arreu, qüestionant el sistema escolar de cohesió que s’ha demostrat tan eficaç, qüestionant la pròpia existència de la llengua catalana en aquest món estúpidament globalitzat… (per alguns, cosmoplita i modern).
Ara, amb un president nascut a Andalusia, amb polítiques socials (si saben fer-ne sense fer soroll), amb la garantia del catalanisme al govern i amb una mica de calma, els que quedaran en evidència són els que diuen que aquí no hi ha llibertat. Qui menteix dient que se’l discrimina per parlar castellà haurà de callar: se’l discrimina fins al punt que pot presidir la Generalitat de Catalunya.
I mentres CiU, si vol fer un servei al país, que vagi construint una alternativa creïble.