A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Un preciós “Roviraivirgili”
Llig un llibre de Rovira i Virgili, Teatre de la natura, publicat a Sabadell el 1928. Es tracta d’un recull de textos breus dividits entre “paisatges i marines”, dedicats al camp i a la natura i “botànica i zoologia”, centrat a comentar plantes i insectes. Ras i curt: Rovira parla del paisatge i de la natura. Ho fa d’una manera senzilla i sentida. Un bona part de textos havien aparegut primer a La Publicitat.
M’agraden especialment alguns capítols, com ara els que parlen de les oliveres o de les figueres, però en general descriu un paisatge molt pròxim al de les nostres comarques. En un text, “Els marges vells”, destaca el paper dels marges dels quals diu que “són l’arqueologia del camp” i acaba el paràgraf tot afirmant: “Qui no estima els marges vells, no estima la terra, ni sent la poesia rural, ni comprén l’esperit del paisatge”. (N’hi ha més)
Alguns fragments:
“Conèixer la terra és una obligació moral que tots tenim. Conèixer els homes que la poblen és una altra obligació de la mateixa mena. I si és bo de travessar els nostres camps i de pujar a les muntanyes nostres, és bo també de baixar fins a les platges i d’entrar mar endins, a l’ombra d’una vela que batega com un cor.”
“La forta de les impressions que us fa Ciurana, és la impressió de les grans soledats. Soledats de les muntanyes desertes en mig de les quals és bastida; soledat de l’espai que les corona; soledat del petit poble soilenciós, que els habitants abandonen, l’una família darrere l’altra.”
“L’olivera florida és el miracle d’un cel estrellat en ple jorn. Les flors, estels incomptables, són una polseguera blanca damunt l’arbre. Un oliverar florit és com un sistema còsmic”.
Foto de Siurana
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’encanta el fragment de l’olivera. Les oliveres, a més, m’agraden moltíssim, em semblen uns arbres arcaics, que tenen l’elegància pròpia dels arcaismes, com ara “àdhuc” -no és preciosa, aquesta paraula?
Bona nit.