A tall d'invocació

Homenatge a T és un exemple de teatre poètic, articulat amb imatges d’una subtil sensualitat. La iniciació que una dona de món fa a uns xiquets en un moment de fèrria opressió política. La vida real s’obre camí per damunt de l’oficial. La sinceritat de cor pot amb la cuirassat d’allò que ha de ser. L’autor ens desmunta a còpia de sinceritat fulgurant, de naturalitat, de calidesa anímica… L’obra és un homenatge a l’honestedat, i també als damnificats de la guerra, tot exaltant la innocència i el candor infantils.

Joan Fuster deia que Ovidi tenia “peces molt ben parides”. En efecte: “Carta a casa”, “La fera ferotge”, “Va com va”, “Una nit a l’òpera” o “Diccionari de butxaca”… passa el temps i, de tant en tant, en visitar-les de nou, trobem batecs d’un món sencer, uns personatges que un marxista en diria “típics” d’una època i d’una societat. Però sobretot, personatges sòlids i ferms a través de la filosofia que mostren: “Ja no ens alimenten molles./Ja volem el pa sencer” diu en la cançó: “Tot explota pel cap o per la pota”.Potser hauríem de recordar als joves que el perfum d’aquella època no té sensacions massa reconfortants. Ara fa cinquanta, o quaranta, o trenta anys, encara!,hi havia mestres que si ens sorprenien parlant valencià ens feien posar els dits en forma de carxofa i ens peguen unes bones bastonades amb la regla. Davant de tot això: l’Ovidi era rebel·lió, era insolència als poderosos, era somriure a l’amor, desafiu, tenacitat… Entranyable Ovidi!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!