A tall d'invocació

Rellig 1984 de George Orwell. Un llibre esplèndid per lúcid, però terriblement pessimista sobre el progrés de la societat. La traducció al català –molt bona–  de Lluís-Anton Baulenas fa apreciar un autor que, al costat de les idees, és també un bon prosista. El diàleg entre les paraules i la realitat funciona: s’acoblen bé.
  A hores d’ara, el que resta de l’obra d’Orwell com a més incisiu és, sens dubte, el seu fons profètic. El britànic va saber anticipar els mecanismes opressius dels governs totalitaris del segle XX: l’opressió política, el règim de vigilància eficaç, l’espionatge continuat, els mitjans per desdibuixar la realitat (doblepensar) i per canviar les versions de la història. Tot conserva un punt maquiavèl·lic i, dissortadament, té consistència profètica. (n’hi ha més)   

Perquè el totalitarisme que descriu Orwell no es va acabar amb els fexismes i els comunismes, ans perviu i pren virulència en la maquinària del capitalisme de la globalització. Una de les poques coses en què Orwell no ho va encertar és en el sexe. A 1984 trobem que el Gran Germà defensa la castedat, allò que en la novaparla es diu bonsex. Aquest aspecte esdevé molt allunyat de la societat actual. Però els mecanisme opressius, les mentides orquestrades per l’estat, les manipulacions lingüístiques, allò que conforma un estat de por i una coacció dictatorial són analitzats i descrits amb una visió tan diàfana com terrorífica.
       Una de les fonts de formació d’Orwell va ser l’experiència a Catalunya durant la guerra civil. L’entranyable Homenatge a Catalunya, on dóna compte d’aquesta, es va publicar el 1938 i l’any passat va fer el seu 75 aniversari. La revista El Temps li va dedicar un preciós article signat per Pelai Pagès on esbrina la influència de l’etapa catalana en l’obra posterior de l’escriptor. Així, per exemple, Golstein, l’opositor al Gran Germà s’inspira en les figures de Trotski i d’Andreu Nin. I l’article conclou bo i afirmant que en llibres com aquest: “George Orwell, ha fet conèixer Catalunya al món, com molt pocs escriptors han sabut fer-ho”.